domingo, 30 de mayo de 2010

I per fi va arribar la Cursa del Corte Inglés!!

Sí, per fi va arribar la Cursa del Corte Inglés.
Estic molt contenta tot i que em sembla que he fet la pitjor marca de la meva vida. He après en primera persona allò que deia l'Arcadi: Córrer per ser feliç.
Només arribar m'he pogut fer la foto amb els meus companys correcats, (gràcies Kristina per la foto!), sóc la que va de groc a l'esquerra del Barni i a la vostra dreta... encara que per timidesa no m'he presentat gaire... He estat amb l'Alexandra Panayotou, que m'ha convidat a córrer amb ella i el Barni a ritme lent, si el meu objectiu no era fer marca. M'ha animat i m'ha fet canviar el xip. Quan hem entrat a dins del circuit tancat, he vist... la Rosa Catalán! Jolines, tenia moltes ganes de veure-la. M'ha dit que s'havia apuntat a la Marató de NY al novembre, tota una fita que admiro moltíssim!
I parlant parlant, han donat la sortida. He començat amb la Rosa, després he empalmat amb l'Alex i el Barni... fins que han cridat a l'Àlex perquè havien aturat el Barni per fer-se fotos amb ell al carrer Aragó. M'ha costat, amb la riada de gent que hi havia, aturar-me i he continuat (això sabem tots que pot passar), un cop tenia aquest ritme, amb aquest ritme he continuat. I mirant la gent, disfrutant, sense cap dolor, anaven passant els Km (només n'he vist 3: el 2, el 5 i el 10 --normalment estàs pendent de cada 1.000 per veure a quin ritme vas... avui res d'això!!). Anaven passant els minuts, passem per l'estadi olímpic (per cert, un tartà fantàstic!!), baixada, Km 10... i arribada! Molt bé.
Estic contenta d'haver fet aquesta cursa així!

sábado, 29 de mayo de 2010

Alex Panayotou, una tia rara!!

Coneixeu l'Alex Panayotou? És una dona de nacionalitat grega nascuda a Irlanda (gràcies Krlos per la rectificació!!) que viu  prop de Barcelona, ultrafondista, que fa les coses més impensables que un es pot imaginar. La darrera va ser fer 2010 Km en 31 dies. Ara ja en guarda una de nova...
No sé quants Km deu tenir ja a les seves cames (i cervell!), però les deu tenir de ferro!!
Alex, la vida és curta i només deixem traça per les coses que fem de manera diferent dels altres. Alguns amb un punt de bogeria, però que plantegen nous reptes a aquells que creuen que ho saben tot. Endavant, Alex, sigues feliç i fes feliços als altres!
Una abraçada.

Els entrenaments d'aquesta setmana

Fa uns dies que no "postejo" res sobre els entrenaments.

La veritat és que tinc novetats. Meves i dels nens.
Dilluns vaig fer 11,5 Km amb els nens, més o menys, i van aguantar com uns roures! No només van aguantar, sinó que em superaven de bon tros. Diumenge havien corregut tots en les seves respectives proves classificatòries (o no) per al Campionat de Catalunya. L'Eloi, classificat en els 3.000. L'Ernest i l'Emma es van esforçar molt en un 1.000 en el qual, si els contraris surten a tope, és difícil remuntar anímicament... Però tot és experiència.!
Bé, sigui com sigui, dilluns vam fer 11,5 Km, que ja sumaven un total de 94 Km.
Dimarts, 10 Km en el circuit de Pedralbes, que ja van sumar 21 de total de la setmana i 104 acumulats des del principi del llibre d'apunts.
Dimecres, canvi d'activitat, 45 minuts d'spinning a Dir Campus, he de reconèixer que estava una mica cansada.
Dijous i divendres no vaig fer RES. Descans tot i que m'hauria anat bé, tenint en compte els nervis de la feina...
I avui, 10 Km (que sumen 31,5 i 114) amb l'Hèctor, circuit Bonanova-Pedralbes, a ritme molt "patateru" perquè demà hi ha El Corte Inglés...

Algunes frases d'Haruki Murakami

Darrerament, com que m'estic tornant a aficionar a córrer, estic llegint llibres sobre això, sobre córrer.
Del llibre de l'Arcadi en parlaré en un altre post, perquè aquest post el dedico a anotacions que fet en el llibre d'Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer, cadascuna per motius diferents. Tot seguit n'hi aniré posant unes quantes.

Pàgina 25 de la versió catalana, sobre el pas del temps en la nostra manera de pensar:

"Una vegada el Mick Jagger va dir que s'estimava més morir-se que haver de continuar cantant Satisfaction als quaranta-cinc anys. A l'hora de la veritat, però, en té més de seixanta i encara la canta. Hi ha qui se'n riu, però jo no penso fer-ho. Quan era jove el Mick Jagger no es podia imaginar com seria als quaranta-cinc, i jo no sóc ningú per riure-me'n. L'única diferència entre ell i jo és que jo no he estat mai un cantant de rock jove i famós, i per tant ningú no es recorda de les bestieses que devia dir de jove".

Pàgina 48 de la versió catalana: "Les escoles són així. El més important que s'aprèn a escola és que les coses més importants no s'aprenen a escola". Sense comentaris!!

He trobat curiós que explica tan tranquil·lament (encara que li representa un trasbals) que (pàgina 69) "La noia que ha portat l'oficina de Tòquio mentre nosaltres érem als Estats Units ens ha anunciat que l'any que ve es casa i que vol deixar la feina, de manera que hem de buscar algú que la substitueixi". Crec que a la cultura japonesa és encara més habitual aquest tipus de comentaris / vivències... amb tota naturalitat. La dona japonesa té encara molt camí a recórrer? Ho volen? És millor com ho fem nosaltres? Amb aquest estrès de voler i haver de fer-ho TOT?... però triem, tu! Elles sembla que no trien... O sí? Si ho fan, ho fan lliurement? Uff....


Pàgina 77: "A vegades hi ha gent que es riu dels que correm pensant-se que ho fem perquè volem viure més anys. Però jo no crec que la majoria dels que correm ho fem per això. Més aviat diria que si correm és perquè volem viure la vida al màxim, encara que siguin pocs anys. És preferible viure els anys que et toquen amb vitalitat i amb uns objectius ben clars que no pas viure'ls deixant-los passar sense suc ni bruc (...)" Hi estic totalment d'acord. Començar el dia corrent, o anar a córrer a la carretera de les Aigües cada dia t'ajuda a pensar que CADA DIA és diferent. Que vius cada dia. De manera diferent. Cada dia hi ha noves flors, noves pedres al camí, nova temperatura, nova respiració, noves sensacions... I posar això enmig de la rutina diària o l'estrès diari et fa distanciar, separar un dia de l'altre, com quan érem nens. Quan jo era una nena sentia sensacions diferents cada dia, com si d'un dia a l'altre passés un mes sencer. El temps no és que fos més lent, però sí que diferenciava sensacions diferents, vivències diferents, suposo que era perquè era en una època en què som "esponges", que absorbim i processem. Doncs això, córrer m'ajuda a absorbir i processar com un(a) nen(a) petit(a).






viernes, 28 de mayo de 2010




Aquest document pot ser útil a qui li agradi fer-se un pla d'entrenament o, simplement veure el que ha fet amb perspectiva. L'únic requisit és... anar-lo omplint!


miércoles, 12 de mayo de 2010

Primer Posting sobre córrer


Aquest és el meu primer posting en aquest bloc.
La meva vida és una mica caòtica, però necessito, i ho estic intentant, posar-hi ordre. Per això he cregut convenient separar en blocs diferents els diferents aspectes de la meva vida. Segurament en deixaré algun de "miscel·lània", però aquest el vull deixar per coses de córrer.
De moment havia publicat a evadonat's thoughts, però els postings d'esports --i especialment de córrer-- els posaré aquí.
Vull fer un homenatge a Haruki Murakami, un home qui admiro. Perquè ha sabut dedicar-se a allò que vol fer, tranquil·lament, i continuar corrent. Posaré en aquest bloc algunes cites del seu llibre sobre córrer. N'hi ha que m'han agradat molt. Córrer és una activitat que sí, sí senyor, es pot fer portis la vida que portis.