Avui, una mica de castell!

Avui pujaré al Castell de Montjuïc.

Vindrà la Jacky a entrenar, que ha baixat a Barcelona des de Girona i ens farem un bon entrenillo per allà dalt.
Com que no porto gps, en lloc de Kms, miraré els temps, que de fet és el que interessa si vull arribar a seguir els entrenaments que em feia el Domingo.
Els entrenaments del Domingo Catalán eren basats en el temps, i no en els kms. Es tractava de fer, per exemple 1.30h (quan ho pugui fer ho faré), i els canvis de ritme a dins del rodatge. Es tracta de fer canvis, no de sèries mirant el temps, però sí que es tracta d'anar "alegre", com deia ell. Les recuperacions no són tan lentes com a les sèries trotant, és més aviat un rodatge, i si pot ser progressiu, millor. Però ja ho veurem! De moment, completar la setmana segons 5 dies d'entrenament és el meu objectiu. Fa moltes setmanes que no entreno seguit, i ara és el que toca de cara a la marató.
Així que, Castell i endavant!!

I ja és de nit...

I ja és de nit.

Els dies d'hivern que desapareixen en la foscor. Entres de nit a treballar i en surts de nit també. Sort de l'entrenament a plena llum del dia i amb solet pel litoral. Avui he anat fins a la zona de banys del fòrum, he volgut veure si a l'hivern encara està oberta. No estaria malament un dia fer-hi un banyet després de la mitja hora que més o menys hi tinc des de la feina. I després, una altra mitja horeta fins a la feina de nou. No és mala idea! D'altra banda, potser fer el bany directament a la platja... Però es pot fer tot!Un dia una cosa, i un altre dia una altra cosa!
Bona... nit!

A veure com va avui!

Avui em sento cansada. M'hauria quedat al llit tot el matí
Ahir vaig sortir a l'òpera, i el meu marit s'hi va apuntar a darrera hora. Linda di Chamounix amb Juan Diego Flórez, Diana Damrau, Simon Orfila...

Va ser meravellós. Una cascada de sons i vivències que feien posar la pell de gallina gairebé des del primer moment fins a l'últim. Amb fotos de luxe incloses.
Total, que avui estic cansadíssima. Però toca fer un bon entrenament encara que sigui d'aquells de "farciment" simplement per anar acostumant cames al trot.
Espero que avui faci una mica menys de vent. Porto una cinta per a les orelles, i moltes ganes!

A partir d'aquí... endavant!

Prova superada! Avui he fet 13 km pel litoral barceloní. Avui he provat una novetat: sortir de la feina i tornar a la feina directament, aprofitant les dutxes infrautilitzades que hi ha. Fantàstic!
Moltíssim vent. Fred (suposo, perquè des de la Copa Nadal que no tinc fred). Vent. Molt vent. Sobretot d'anada cap al Fòrum.
Els auriculars tremolaven. No sentia la veu de les sopranos, i sí la veu de les inclemències naturals. Vent. Molt vent. Recordava en aquests moments quan el Domingo Catalán em deia que això "feia fort". Endavant. Vent, molt vent. I lluitar per guanyar-lo. I un cop arribo al Fòrum, de tornada, el vent d'esquena. Les sopranos se sentien perfectes, i el duetto de pescadors de "Les Pêcheurs de Perles" m'ha posat la pell de gallina. No sabia si era perquè feia fred, perquè em feia il·lusió preparar-me la marató, o si el duo era de calfred. Potser tot plegat.
Imagineu-vos aquesta música (exactament aquesta versió), amb el mar amb unes onades de dos metres.

Avui el mar estava preciós. Ple de surfistes, windsufristes i kitesurfistes, a més de ciclistes i corredor@s.
Simply wonderful. Demà, més. Potser tinc planàs!

Nou repte: la Zurich Marató Barcelona 2012

Qui m'anava a dir que faria propaganda en el meu bloc? Doncs sí, gràcies a tenir el pis assegurat a Zurich, m'ha tocat la inscripció gratuïta a la Marató de Barcelona. Quan vaig fer la sol·licitud, vaig pensar: si em toca és que l'he de fer. Si no em toca, no l'he de fer. I al dia següent rebo un email que porta per subjecte: Confirmación Inscripción Zurich Marató de Barcelona. Te confirmamos desde este momento que tu inscripción esta realizada correctamente. Primer no sabia si estar contenta o no... era un gran repte. Fa 19 anys que vaig córrer la Marató. En aquells temps jo tenia 25 anys, moltes ganes, temps, a Domingo Catalán com a entrenador... i no tenia tres coses que tinc ara: 19 anys més, 3 meravellosos fills i unes plantilles. Tinc els entrenaments del Domingo apuntats, i intentaré seguir aquell sistema: rodatges llargs, quilometratges suficients per aguantar-la amb garanties. Això significa fer canvis de ritmes sobre la marxa. I els entrenaments de l'Universitari, si puc seguir-los a més a més (la qualitat), alguna cosa faré. Igualment, li comentaré tot el treball al meu estimadíssim Joaquín, a veure què n'opina. Així doncs, comencem aquesta setmana, i ja toca posar-se les piles. Avui, entrenament al migdia, a l'hora de dinar, tornant a treballar a la tarda.

Llista de coses a portar a les triatlons

Si anem a córrer a una una cursa, només ens cal posar-nos les sabatilles, la roba del club (si és que en som d'algun), el xip i prou! En canvi, a les triatlons, no ens podem oblidar de coses molt importants. Aquí trobareu una llista que jo faig servir:


Natació

• Trimono (o la roba que portem, pot ser dues peces...)
• Neoprè (si cal, però millor portar-lo sempre)
• Rellotge
• Ulleres de natació (i unes altres de recanvi per si de cas)
• Casquet de natació (i un altre de recanvi per si de cas)
• Xip groc (si en tenim) amb la seva banda de neoprè per posar-la al peu.
• Si fas servir taps per a les orelles, no te'ls oblidis.

Bici

• Bicicleta amb el número ben visible
• Casc
• Sabates per a la bicicleta
• Cinturó de goma amb el dorsal enganxat (quan vas amb bicicleta l'has de portar a l'esquena, i quan corris l'hauràs de portar al davant)
• Manxa de bicicleta
• Material per a la reparació de la bicicleta mb les seves eines, per si pumxem, també una càmera
• Bidó d'aigua  (no te l'oblidis!!)
• Ulleres
• Guants de bici (si en fas servir)

Córrer

• Sabatilles
• Gorra

 Zona de Transicions

• Tovallola
• Gels o el que facis servir per nodrir-te durant la triatló
• Un altre bidó a la zona de transicions, per si de cas
• Vaselina (també per als llavis!)
• Crema solar (en el meu cas és fonamental!)
• Una manxa gran, amb indicador de nivell de pressió

No oblidar el carnet de federat/da!!

La música que m'agrada per córrer. Juny 2011

Hi ha èpoques per a tot. Fa molts anys m'agradava moltíssim córrer amb Queen (encara m'agrada, però és com les olors, em porta records d'èpoques passades que no són tan divertits), amb The Commitments... fins a la sacietat.

Avui he fet l'entrenament amb músiques animades (de vegades m'agraden les àries d'òpera, però no avui), i entre elles hi ha hagut el Born This Way de Lady Gaga (la trobo molt bona, encara que sigui un plagi de Madonna), l'enllaç aquí a sota.

Una altra que m'ha encantat és la "lambada" de Jennifer Lopez amb Pitbull: On the Floor

I m'encanta, tot l'hivern he estat fent quilòmetres amb la música d'Iyaz Replay - Shawty...

I d'Usher (ft Pitbull); DJ got us falling in love:

Club can't handle me, David Guetta amb un tema de Flo Rida

I el divertidíssim No Speak Americano de Yolanda Be Cool (que em recorda al Body Pump 77)

I una altra de Body Pump: More (també Usher) 

I el Boom Boom del Bumpy Ride de Mohombi!

I de Rihanna S&M

I els grans Black Eyed Peas, avui amb Just Can't Get Enough

En un altre post, unes quantes més!

Els Kgs de més... FORA JA!

Fa 2 anys i un mes encara fumava. Fa 2 anys i un mes vaig decidir deixar de fumar. Fa 2 anys i un mes pesava 8 kg menys. Com qui no vol la cosa en un any em vaig posar tots aquests kgs a sobre i ja fa un any que no me'ls trec. Però m'he decidit. Són 8 kg que sembla que no però m'han costat molt de guanyar i molt de mantenir, amb molt d'esforç: bombó rere bombó, nervi rere nervi, "premi" rere "premi". S'ha d'acabar amb els premis que en realitat són un càstig, i han de començar els premis que acaben amb premi real per al cos.
Quan torni al meu pes correré millor, em sentiré més àgil i estaré més contenta.
Com que sabem què és el que cal fer per aprimar-se, he decidit no intentar dietes "llamp" que no porten enlloc, perquè només l'equilibri porta a qualsevol resultat durador.
Primer de tot: descans 8h mínim al dia. A complir sigui com sigui.
Segon: menjar amb el cervell, i no només amb la vista o la boca.
D'esport ja en faig, només em cal endreçar el que faig, dins de la mesura del possible ateses les circumstàncies. Fer més cas del Domingo Catalán, de l'Andreu i ser menys exigent amb mi mateixa m'ajudarà. La setmana que estic amb els nens m'he de programar menys esport, així no patiré tant (que és el que em porta a menjar malament).
Aniré postejant els progressos.

No començo demà, començo ARA!

La Triatló de Manresa se m'ha quedat fora del sac

Dissabte tenia la triatló de Manresa. Sprint. De les que m'agraden. Era la primera tri que feia amb els companys i companyes del CN Catalunya. Molta responsabilitat. Tanta que divendres no vaig fer ni un minut de classe de body pump (que normalment faig els divendres, i aquest divendres hauria tocat classe seguida d'una de spinning) per guardar-me energies per a la tri.
Aquesta setmana, l'Alfons m'havia dit que havia rebut les manetes petites, i dijous li vaig portar la bici perquè me les posés i em posés un compact per poder afrontar millor les pujades de la triatló de Manresa. Finalment no em va posar les manetes (per consell seu) en veure que no hi havia tanta diferència entre les grans i les petites, i em va convèncer que el que em fa falta és fer més hores a sobre de la Raig i fer-me a ella. I té raó. Sigui com sigui, dissabte al matí vaig recollir la bici amb el compact posat. Tota contenta i orgullosa per a la triatló!
Sense dinar (vaig dinar barretes energètiques pel camí) surto cap a Manresa, pensant que seria fàcil trobar això del Parc de l'Agulla. Res. Donant voltes pels entorns de Manresa i res de parc de l'agulla. Havia d'estar a prop de Sant Fruitós de Bages, i aquest poble el coneixia (creia) prou bé... Doncs res de res. Trobo una benzinera i li pregunto al senyor que cobrava si em savia explicar cap a on era això del Parc de l'Agulla. Vaig creure que seguia les seves indicacions però estava clar que no, perquè vaig enfilar l'autopista cap a Terrassa. Un cop me'n vaig adonar, no vaig poder sortir de l'autopista fins a Sant Vicenç de Castellet, amb el corresponent pagament de més de 3 euros (que el que em va saber més greu de tot és que no trobava el moneder, perquè en principi ho tenia tot endreçat per donar-ho al guardarroba de la triatló). En aquell moment sabia que ni volant hi arribaria per fer la sortida. Eren ja 3/4 de 4. Vaig sortir de l'autopista per Sant Vicenç, i vaig tornar cap a Manresa per la carretera que coneixia de tantes vegades d'haver-la agafat en els anys 80. Vaig pensar d'anar a la triatló almenys per poder animar els amics i amigues de corredors.cat i companys i companyes del CN Catalunya. I per poder explicar-los el que m'havia passat.
Com que el "gasoliner" em va dir que era a prop de Santpedor, vaig seguir les indicacions cap a Santpedor i aquesta vegada sí que ho vaig trobar.
Miro el rellotge: les 15:55.
Ple de cotxes mal aparcats pertot arreu.
Entro amb el cotxe, per si hi havia sort.
Veig entre unes reixes un llac preciós, amb molta gent nedant (encara escalfant), i encara més gent a fora, a l'arc de sortida. Un lloc idíl·lic per fer-hi una triatló. Les boies posades. I jo al cotxe i sense trobar aparcament.
Res d'aparcament.
Tiro marxa enrere (no podia sortir d'una altra manera), i decideixo marxar, enfilar cap a Terrassa, on l'Eloi faria el 3.000 del Campionat de Catalunya a les 19h. Aparco, m'ho penso una mica... i decideixo almenys aprofitar la bici amb el plat nou. Doncs endavant que hi falta gent! Una bona estona fent pujades i baixades amb la bici (només 17 kms, però els desnivells eren considerables) i vaig acabar ben cansada.
Al 3.000, a l'Eloi li va fer molta il·lusió que anés a veure'l, vaig comptar el ritme de cada 200, i el vaig anar animant. Rendeix com un campió!
I després cap a Barcelona, dutxa ràpida, i cap al Palau a veure l'Ernest en el fi de curs de Studio Isadora. Impressionant també.
Llàstima de la triatló. A veure si l'any que ve la puc fer. Realment el lloc convidava. 

Aquest paper s'autodestruirà en un entrenament

Avui, com faig molt sovint, he apuntat l'entrenament del gran amic Barcelona92, abans de sortir de la feina per anar a la piscina. He plegat el paper, l'he ficat a la butxaca. Quan he arribat a la piscina m'he adonat que l'havia escrit en retolador. Catxislamar! I m'ha durat... 10 minuts! La tinta s'ha anat esvaint, difuminant fins que el paper ha quedat totalment xop amb alguna taca de color. Sort que en veient que s'anava esborrant he memoritzat l'entrenament (no és fàcil, no ho és gens!!). I efectivament: l'escrit s'ha autodestruït en un entrenament!

Costes de Garraf, al sac!!

Quan pensava que ja tenia gairebé totes les fites aconseguides, he descobert que això no s'acaba mai. Avui he aconseguit fer les Costes de Garraf, i arribar fins a Sitges! Allà hem vist el Jaume i la Maria, uns cracks que han aconseguit fer 20X500 de natació avui a l'entrenament de Marnaton. O sigui: 10.000 metres nedant!! Felicitats!!
He d'agrair la paciència de la Marta i del Santi, que en tot moment m'han estat ajudant moltíssim.

En total: 58 km  fets aquest matí, entre sortir, anar al lloc on havíem quedat, arribar a Sitges, i de Sants a casa.
El trànsit, el pitjor. El millor, els amics!

Sortida al mar amb l'equip del CN Catalunya Triatló, quina bona experiència!!

Feia dies que volia penjar un post sobre la sortida al mar que vaig tenir l'honor de compartir amb els companys i companyes del CN Catalunya.
L'Andreu va ser qui em va dir que aquell dia entrenarien al mar, a la platja de Bogatell. I m'hi vaig sumar,  sabent que TOTHOM neda molt més ràpid que jo, però una que és valenta, m'hi vaig llençar de ple.

Hi vaig arribar la primera, vaig empalmar directament des de la feina.
El primer d'arribar va ser l'Andreu. Va ser perfecte, perquè així em va anar presentant a tothom a mesura que anaven arribant. Em va presentar el Miquel, l'entrenador.
I van començar a aparèixer, d'aquí i d'allà, els companys i les companyes, a algun@s els feia mandra posar-se a l'aigua (cosa dels nedadors), i altres tenien pressa per entrar a l'aigua des del moment de dir-se hola. Jo no sabia realment si formava part d'un grup o de l'altre.
Vaig anar coneixent i saludant els companys i companyes. Tot en ordre, però sensació de novata total. Novata autèntica.
Ens posem el neoprè, veig que em miren però intento no parar-hi gaire atenció.
El Miquel dóna les instruccions per a l'escalfament: anar a la boia, tornar, cap aquí o cap allà (això no ho recordo exactament perquè crec que en aquest cas les instruccions no van coincidir gaire amb el que --almenys jo-- vaig fer).
Va quedar demostrat: novata total i lenta. Però valenta, que carai! Allà hi havia una quarentona novata entre tanta joventut enèrgica! I això té el seu mèrit.
Un cop hem fet l'escalfament ens va donant instruccions, jo les adapto al meu nivell (crec), i quan acaba l'entrenament tinc una sensació fantàstica: entrenar al mar et dóna una pau que només et proporciona córrer a la muntanya. I la colla era divertidíssima. Bromes aquí i allà, i tothom havia treballat. Cadascú al seu ritme. I vaig aprendre moltes coses. Entre elles a entrar a l'aigua i a intentar comptar cicles de braçada (difícil quan respires bilateralment, però almenys ho vaig intentar, hehe).
Després, ens traiem els neoprens, els esbandim sota les dutxes de la platja i, és clar, una bona dutxa amb aigua freda també, ens tornem a vestir de "persones normals", i aquí no ha passat res!
Per cert, vaig saber per què em miraven quan m'havia posat el neoprè... Sóc petitona, i es notava que el neoprè m'anava massa llarg i l'havia de tallar (gràcies Mercè)... Novatades!!
Estic desitjant tenir una mica de temps un altre dijous per poder anar amb ell@s al mar. Vaig riure moltíssim. I també vaig aprendre molt.
Gràcies!

Un pas cap enrere, per fer-ne dos cap endavant

Aquesta setmana he hagut de prendre una decisió dura: anul·lar una competició. Dissabte són els campionats de Catalunya de natació, que es fan a la piscina del CN Sant Andreu. Era ideal: a prop de casa, hauria tingut una setmana sense nens per entrenar... però m'ha enganxat amb molta feina durant la campanya electoral. Pensava que podria treure alguna estona per nedar, sigui aquí o sigui allà... Però les circumstàncies han pogut amb el meu temps, i ni un metre en una piscina. En principi tocava setmana de baixada d'entrenament per poder fer-ho bé durant el cap de setmana. Però les dues darreres setmanes, entre setmana no he pogut fer gaire cosa, o sigui que ni pujada, ni baixada, ni res. Així que he hagut d'enviar-li un email al Jaume per anul·lar la meva inscripció. Sort que és un encant, sap que he anat a tot el que he pogut durant l'any, moltes vegades per a una sola prova i curta, sap que no fallo mai.
Tristesa, però pau d'esperit. Un pas endarrere per fer-ne dos cap endavant. La tranquil·litat d'esperit permet avançar més que tirar-se de cap a tot arreu. Sí senyora, aprens a poc a poc, però aprens, Eva!

Cómo aprovechar una clase de spinning para entrenar bicicleta de carretera

Ho podia haver posat aquí, però ho he post a l'altre bloc de trucs...
Aquí teniu l'enllaç.
http://evastricks.blogspot.com/2011/05/como-aprovechar-una-clase-de-spinning.html

Domingo Catalán

Avui, a la despedida de la Laura (despedida perquè es jubila però no per res més) ha vingut el Domingo. L'he trucat aquest matí i ha dit que sí, que vindria. M'ha fet molta il·lusió perquè diu el caràcter que té: desprès i amic dels amics. Ahir vaig posar al Dailymile que havia fet el primer "fartlek a 4 minuts" des de feia 15 anys. Ell em va ensenyar aquest entrenament, que ell li deia fartlek i altres li diuen d'una altra manera... És un entrenament boníssim. Fa agafar força, velocitat, treballes el fons i el cervell. I ens ho diu el campió del món de 100 km...
Casualment m'ha dit que ahir també en va fer un, de fartlek a 4 minuts. Li he dit que m'agradaria que em fes una planificació d'entrenaments de córrer d'uns 3-4 dies a la setmana. S'ha posat molt content. I per a mi és un gran privilegi que ell em programi els entrenaments i em faci el seguiment, després de tants anys... Em sento molt privilegiada. Torna a ser el meu entrenador!! Gràcies. Martín, ets el més gran.

Toca planificar!

Porto com un mes més o menys havent de fer-me un planning de competicions d'aquí a finals d'estiu, em caldria saber per on he d'anar! Segur que vull fer algunes tris sprint, algunes travesses... alguna cursa...
A recopilar informació i a planificar toca!

Després de la competició de natació a Vilafranca

Avui ha estat un dia maquíssim. Sol, he anat a córrer una mica per acostumar-me a les plantilles sense fer massa temps corrent perquè a la tarda anàvem a Vilafranca amb els / les correcuacks i els/les company/e/s del CN Vilanova.
Com sempre, tenia la síndrome pre-cursora (ja en vaig parlar en un altre posting, es tracta de la síndrome del qui ha de córrer una cursa, i sempre diu que ho ha tingut en contra per poder entrenar, ja es tracti de malalties pròpies o alienes, feina... qualsevol excusa perquè si no ho fas bé la culpa no sigui teva). O sigui, amb plena síndrome pre-cursora de no haver pogut nedar la setmana passada ni un sol dia, i fer els entrenaments d'aquesta setmana com un rellotge, però ofegadíssima... Convençuda que no em sortiria res.
DONCS ESTAVA EQUIVOCADA!
No he millorat la marca en 50 crol, l'he repetit, cosa que ja està molt bé, però en 100 crol he fet una marca que no hauria somiat mai: 1:33, MOLT CONTENTA!!
SÍ SENYORA!! Tots els esforços valen la pena quan veus que les coses surten.
Però hi ha hagut de tot, en el relleu que he fet esquena, he fet per primera vegada a la meva vida un viratge d'esquena... n'he sortit "dignament", però ofegada, perquè m'he empassat moltíssima aigua, després he acabat la sèrie enganxada a la surada... això sí, amb el cap ben alt! jeje, molt divertit vist amb perspectiva.

Conclusions que n'extrec (no per aquest ordre, però n'havia de posar un...)
1. M'encanta nedar
2. M'encanta la companyia dels/les bons/bones copany/es
3. M'ha encantat trobar la Glòria Guerrero i com està d'activa als 66 anys.
4. Moltes gràcies a la Marta, a la Paki i al Calero pels consells
5. Gràcies a la Maria i al Jaume per acompanyar-me!
6. Moltes gràcies al Rafa pel seu caliu.
7. Gràcies a l'Anna per ser-hi. M'has ajudat molt, i  també m'has animat molt. Ets una bona amiga.
8. Felicitats al Mito per tenir tanta paciència.
9. M'ha encantat veure la meva companya de feina passar-s'ho tan bé com jo en aquesta competició amb el CN Horta.
10.  Felicitats a la Maria i al Santi per les marques!
11. Faré, com diu la Maria, entrenaments orientats a aquestes competis, que són molt divertides. Per què preparar-me només per a altres competicions que m'agraden tant com aquestes?
12. Gràcies al Sergio, l'entrenador.

Apuntada a la cursa del Corte Inglés!

Avui m'he apuntat a la cursa del Corte Inglés. Als nens també.

Tot just fa un any que tornava a córrer una cursa, recuperava l'amistat amb l'Alexandra Panayotou, a la Roseta feia mil anys que no la veia, i aquell dia, el de la Cursa del Corte Inglés de l'any passat, vaig córrer el pitjor 10.000 de la meva vida pel que fa a marca, però un dels millors pel que fa a vivències.

I durant aquest any he conegut molta gent i he fet coses que mai de la vida hauria imaginat.

Em sento molt contenta de fer-la. I aquest any amb els nens. Què més puc demanar?

Sobre els "amics" del Facebook

Vaig decidir fa temps no afegir com a "amics" a coses o llocs que no fossin persones de debò perquè ja no dono l'abast. Segons el facebook només poden ser "persones amb amics" persones de debò. Es pot crear una pàgina que administreu vosaltres mateixos i aquí podeu penjar-hi moltes coses, fins i tot podeu tenir més de 5.000 amics, que és el màxim que permet el facebook.

Tots els reptes, aquest any!

Aquest any és l'any que estic girant la truita de moltes coses. No és ben bé el 2011, sinó entre el 2010 i 2011. He fet triatlons (cosa que no hauria ni imaginat un any enrere), estic competint --i federada-- en natació, he fet la Copa Nadal --dia de Nadal, travessa al port nedant sense neoprè--, he fet la meva primera mitja marató després de 15 anys a Sitges, i aquest cap de setmana he aconseguit el repte més gran de tots: anar a Montserrat caminant. Quan va néixer el meu primer fill, al cap d'uns mesos, van organitzar una sortida a Montserrat caminant, que volia fer però que va ser molt complicada en aquells moments. I em vaig prometre que un dia ho faria. I aquest cap de setmana ha estat possible.

Ahir vaig sortir cap a les 12, després d'un munt de preparatius (sobretot mentals) durant tot el matí. Finalment sí que em vaig decidir, calçant-me la roba d'entrenament: tallavents, tres samarretes --dues a la motxilla--, malles d'hivern, vambes de córrer, una gorra, ulleres, roba interior, raspall de dents i protecció solar. Diners per  a la tornada, i el mòbil.

Fins a Martorell tot va anar rodat. A partir de Martorell el sol començava a caure i vaig decidir que quan arribés a Olesa de Montserrat buscaria un hostal per dormir. Quan vaig arribar a Olesa vaig preguntar a una senyora on hi havia algun lloc per dormir i em va dir que no n'hi havia cap. Com podia ser? Cap lloc per dormir a un lloc de pelegrinatge? Vaig entrar en un forn i em van confirmar que no coneixien cap lloc per dormir, i em van donar el telèfon de la policia local. Vaig trucar i em van ratificar que res de res, que havia d'anar a Abrera (que era tornar enrere) o anar a Monistrol. Ja era negra nit.

Vaig mirar amb el GPS quants kms faltaven per a Monistrol, i en faltaven 10. Vaig calcular que en una mica més d'un parell d'hores hauria arribat, tot i que ja els meus peus començaven a dir-me que ja n'hi havia prou. Però no em podia quedar a Olesa, cap lloc per dormir... I cap a Monistrol que hi faltava gent. 

Negra nit. Per la carretera. Amb la llanterna a la mà per anar avisant als cotxes que hi havia algú allà. I en general em veien. El pitjor va ser passar el pont de la Puda, perquè els cotxes passen a molta velocitat. Però jo a la meva, esperant que arribés aviat Monistrol. Es va fer llarg. Cap a les 9 del vespre vaig veure una masia-restaurant i vaig preguntar si hi havia algun lloc per dormir, i em van dir que a Monistrol, jeje...

Doncs cap a Monistrol. A les 21.15 arribava a Monistrol, una senyora em va indicar on era l'hostal Guilleumes on segur que hi hauria habitacions. La pujadeta final se'm va fer dura, però ho vaig aconseguir!

Quan vaig arribar a l'hostal vaig veure que feien sopars, i vaig dir que també volia sopar. El noi em va dir que primer m'ensenyaria  l'habitació i em va dir que ja soparia després, però quan se'n va anar el noi i em vaig quedar a l'habitació ja no podia més. Em vaig estirar al llit, vaig parlar amb el meu marit, i em vaig quedar a l'habitació. Gelada de fred, tiritant, però contenta perquè ho havia aconseguit. Tenia els peus adolorits. Em vaig treure els mitjons. Butllofes a la planta del peu dret, a sota del dit segon... i trossos ben encetats. Em vaig ficar al llit, i fins la 1.45, hora en què em desperto i poso a carregar el mòbil, em rento les dents, em canvio i em poso al llit de nou. Res de sopar, ja, vaig pensar.

I aquest matí, com en un sospir, esmorzar, motxilla i camí amunt. 1h 18 des de l'hostal fins al Monestir. Pràcticament ni me n'he adonat, que ja era allà. S'erigia majestuós i m'he emocionat, m'he trobat llàgrimes als ulls per haver aconseguit el que tenia pendent des de feia més de 12 anys. Ja tenia el monestir al sac!!

He entrat a la basílica, he vist la cua que hi havia per veure la moreneta, he segut en els bancs de l'església, i cap a Barcelona! Cremallera, lectura, ferrocarrils, lectura, metro i a casa!!

Un altre repte al sac! No sé quants me'n queden, de vegades penso que potser estic complint-los tots per alguna raó... 

I aquesta tarda, Don Pasquale al centre parroquial de Sarrià, amb els nens, tot un luxe!

 

De fet, em sap greu no haver anat a la mitja de Granollers, però aquest cap de setmana havia d'anar així...

Sitges, dues noves sensacions!!

Qui m'ho anava a dir, que Sitges seria seu de dues de les fites més importants a nivell personal i esportiu dels darrers temps.
Després d'estrenar-me nedant en aigües fredes a la Copa Nadal de Natació el 25 de desembre, hem començat l'any repetint, amb el Primer Bany a la platja de Sant Sebastià organitzat pel Club Natació Atlètic Barceloneta, i al dia següent, una altra estrena: la meva primera aquatló, al port d'Aiguadolç de Sitges, amb aigües fredes (més que a Barcelona, potser), uns 11 graus. Vaig sortir de l'aigua completament marejada, suposo que l'aigua freda deu congelar les neurones d'una manera que et fa ballar el cap i el cos, perquè no podia ni sortir de l'aigua, ho vaig aconseguint arrosegant-me "com una morsa" (dit per una persona que m'estima, imagineu-vos com era, doncs!). Després, caminant a posar-me les sabates, ben marejada, sense cadira (això sí que estaria bé que ho posessin l'any que ve...), i apa, a córrer!
I un cop vaig passar els primers 100 metres la cosa ja va anar millor, i vaig acabar la cursa com si fos una triomfadora, jeje, secundada pels meus fills que m'animaven moltíssim. Un cop arribats, caldo, dutxa (que tot i que era calenta, la notava calenta al cos, però al cap la notava freda, ves quina cosa!), i cap a casa!
I aquest diumenge passat, el dia 9, la mitja marató de Sitges. La meva primera mitja després d'uns 15 anys. I després dels torrons, dels pocs entrenaments dels dies de Nadal... Vaja, que vaig acabar perquè sóc tossuda i no volia retirar-me, però a partir del km 9, tota la resta de kms em van sobrar. Els meus amics correcats cat, u_ktan, maria, pucu... ho van intentar, i de fet van aconseguir que el record bo d'aquesta cursa siguin això: ells. I, que coi! També em sento orgullosa de mi mateixa per haver-la acabat, perquè aquestes sensacions es poden millorar, amb més entrenament.

Visca Sitges, doncs!