lunes, 30 de mayo de 2011

Aquest paper s'autodestruirà en un entrenament

Avui, com faig molt sovint, he apuntat l'entrenament del gran amic Barcelona92, abans de sortir de la feina per anar a la piscina. He plegat el paper, l'he ficat a la butxaca. Quan he arribat a la piscina m'he adonat que l'havia escrit en retolador. Catxislamar! I m'ha durat... 10 minuts! La tinta s'ha anat esvaint, difuminant fins que el paper ha quedat totalment xop amb alguna taca de color. Sort que en veient que s'anava esborrant he memoritzat l'entrenament (no és fàcil, no ho és gens!!). I efectivament: l'escrit s'ha autodestruït en un entrenament!

sábado, 28 de mayo de 2011

Costes de Garraf, al sac!!

Quan pensava que ja tenia gairebé totes les fites aconseguides, he descobert que això no s'acaba mai. Avui he aconseguit fer les Costes de Garraf, i arribar fins a Sitges! Allà hem vist el Jaume i la Maria, uns cracks que han aconseguit fer 20X500 de natació avui a l'entrenament de Marnaton. O sigui: 10.000 metres nedant!! Felicitats!!
He d'agrair la paciència de la Marta i del Santi, que en tot moment m'han estat ajudant moltíssim.

En total: 58 km  fets aquest matí, entre sortir, anar al lloc on havíem quedat, arribar a Sitges, i de Sants a casa.
El trànsit, el pitjor. El millor, els amics!

miércoles, 18 de mayo de 2011

Sortida al mar amb l'equip del CN Catalunya Triatló, quina bona experiència!!

Feia dies que volia penjar un post sobre la sortida al mar que vaig tenir l'honor de compartir amb els companys i companyes del CN Catalunya.
L'Andreu va ser qui em va dir que aquell dia entrenarien al mar, a la platja de Bogatell. I m'hi vaig sumar,  sabent que TOTHOM neda molt més ràpid que jo, però una que és valenta, m'hi vaig llençar de ple.
Hi vaig arribar la primera, vaig empalmar directament des de la feina.
El primer d'arribar va ser l'Andreu. Va ser perfecte, perquè així em va anar presentant a tothom a mesura que anaven arribant. Em va presentar el Miquel, l'entrenador.
I van començar a aparèixer, d'aquí i d'allà, els companys i les companyes, a algun@s els feia mandra posar-se a l'aigua (cosa dels nedadors), i altres tenien pressa per entrar a l'aigua des del moment de dir-se hola. Jo no sabia realment si formava part d'un grup o de l'altre.
Vaig anar coneixent i saludant els companys i companyes. Tot en ordre, però sensació de novata total. Novata autèntica.
Ens posem el neoprè, veig que em miren però intento no parar-hi gaire atenció.
El Miquel dóna les instruccions per a l'escalfament: anar a la boia, tornar, cap aquí o cap allà (això no ho recordo exactament perquè crec que en aquest cas les instruccions no van coincidir gaire amb el que --almenys jo-- vaig fer).
Va quedar demostrat: novata total i lenta. Però valenta, que carai! Allà hi havia una quarentona novata entre tanta joventut enèrgica! I això té el seu mèrit.
Un cop hem fet l'escalfament ens va donant instruccions, jo les adapto al meu nivell (crec), i quan acaba l'entrenament tinc una sensació fantàstica: entrenar al mar et dóna una pau que només et proporciona córrer a la muntanya. I la colla era divertidíssima. Bromes aquí i allà, i tothom havia treballat. Cadascú al seu ritme. I vaig aprendre moltes coses. Entre elles a entrar a l'aigua i a intentar comptar cicles de braçada (difícil quan respires bilateralment, però almenys ho vaig intentar, hehe).
Després, ens traiem els neoprens, els esbandim sota les dutxes de la platja i, és clar, una bona dutxa amb aigua freda també, ens tornem a vestir de "persones normals", i aquí no ha passat res!
Per cert, vaig saber per què em miraven quan m'havia posat el neoprè... Sóc petitona, i es notava que el neoprè m'anava massa llarg i l'havia de tallar (gràcies Mercè)... Novatades!!
Estic desitjant tenir una mica de temps un altre dijous per poder anar amb ell@s al mar. Vaig riure moltíssim. I també vaig aprendre molt.
Gràcies!

Un pas cap enrere, per fer-ne dos cap endavant

Aquesta setmana he hagut de prendre una decisió dura: anul·lar una competició. Dissabte són els campionats de Catalunya de natació, que es fan a la piscina del CN Sant Andreu. Era ideal: a prop de casa, hauria tingut una setmana sense nens per entrenar... però m'ha enganxat amb molta feina durant la campanya electoral. Pensava que podria treure alguna estona per nedar, sigui aquí o sigui allà... Però les circumstàncies han pogut amb el meu temps, i ni un metre en una piscina. En principi tocava setmana de baixada d'entrenament per poder fer-ho bé durant el cap de setmana. Però les dues darreres setmanes, entre setmana no he pogut fer gaire cosa, o sigui que ni pujada, ni baixada, ni res. Així que he hagut d'enviar-li un email al Jaume per anul·lar la meva inscripció. Sort que és un encant, sap que he anat a tot el que he pogut durant l'any, moltes vegades per a una sola prova i curta, sap que no fallo mai.
Tristesa, però pau d'esperit. Un pas endarrere per fer-ne dos cap endavant. La tranquil·litat d'esperit permet avançar més que tirar-se de cap a tot arreu. Sí senyora, aprens a poc a poc, però aprens, Eva!

domingo, 1 de mayo de 2011