Hem passat uns dies de pluja i avui la previsió és que el cel aguanti fins al vespre.Per això avui m'he decidit, i he baixat, com tants dies, amb la bicicleta a la feina.
I quan baixava per passeig de Gràcia i pel portal de l'Àngel, m'he adonat que no feia la típica expressió d'una persona que va a treballar... Tenia la boca oberta, somreia!!
M'he vist feliç. I m'he dit: m'encanta anar amb bici! Per altra banda, he dit, potser és que somric, com feia Induráin, per obrir la boca i respirar millor quan portes el cor accelerat!
Però això no ho faig quan corro! Jo sempre he pensat que a Miguel Induráin li agradava anar amb bici, que si no hauria triat un altre esport, tot i que necessités obrir la boca per respirar. Segur.
Sigui com sigui, m'encanta dirigir-me a la feina somrient, fent allò que m'agrada, travessant la ciutat des de fora --i no des de dintre amb el metro--, i amb bici. Somrient, respirant... feliç.
I quan baixava per passeig de Gràcia i pel portal de l'Àngel, m'he adonat que no feia la típica expressió d'una persona que va a treballar... Tenia la boca oberta, somreia!!
M'he vist feliç. I m'he dit: m'encanta anar amb bici! Per altra banda, he dit, potser és que somric, com feia Induráin, per obrir la boca i respirar millor quan portes el cor accelerat!
Però això no ho faig quan corro! Jo sempre he pensat que a Miguel Induráin li agradava anar amb bici, que si no hauria triat un altre esport, tot i que necessités obrir la boca per respirar. Segur.
Sigui com sigui, m'encanta dirigir-me a la feina somrient, fent allò que m'agrada, travessant la ciutat des de fora --i no des de dintre amb el metro--, i amb bici. Somrient, respirant... feliç.
