Benvinguda llum!

Una altra prova superada, bé, de fet dues proves superades aquest cap de setmana!
Aquest any per diverses raons no he pogut fer allò que hagués desitjar, que era nedar força i entrenar-me per al 5.000 final del triatló. No és prou tard per intentar-ho, i allà hi som.
Per això em vaig passar a la competició de marxa atlètica a la lliga de clubs de l'Universitari, cosa que he superat amb escreix, amb 2 proves de 5.000 metres marxa sense ser desqualificada. Realment trobo que és una prova difícil, que cal molta tècnica, i que si ho fas bé és un exercici cardiovascular de primer ordre. Ahir, doncs, segon 5.000 metres marxa de la lliga de clubs al sac!
I abans d'ahir, campionat de Catalunya màsters amb els companys i companyes del CN Vilanova, i molts d'altres amics de diferents clubs. 400 metres lliures al sac! I després 2 proves més: 50 metres lliures, amb marca personal (sé que no és una gran marca, però he millorat), i relleu divertidíssim amb les companyes del Vilanova, aprenc de totes elles a cada segon. Ah, i per més inri, encara vaig tornar a fer marca personal! 2 segons menys!! Ah, i amb xurra total: bronze en els 400 lliures! :-)
Ara, a continuar! Benvinguda primavera, caloreta, i sobretot, benvinguda llum!

I la vida continua... a tota marxa!!

Fa un bon temps que no hi poso res al bloc. Primer va ser per falta d'ànims i perquè el programa de marató es va veure estroncat per la inflamació al psoes ilíac.
Com diuen, quan una cosa es gira, cal veure quina altra se t'obre. Com que havia de fer molts estiraments vaig decidir que era hora de tornar al ioga. I com que l'Ashtanga és una tipus de ioga que m'encanta, doncs cap allà que m'hi vaig tirar de ple.
Resultat: més energia, una mica més de flexibilitat... i més alegria.

I com que d'això es tracta, ahir em vaig veure animada per ficar-me amb les "Bèsties pardes del mar" a fer Badalona - Montcada - Badalona. Bé, en realitat una part d'això. La travessia real és més de 5.000 m, però jo em vaig conformar amb fer 1h, que crec que aproximadament hauré fet 3.000 (i si non è vero, è ben trovato).
M'encanten les sortides al mar. I com deia el Jaume, estàs tan "anestesiat" amb l'aigua freda (tot i que portis neoprè), que no et fa mal res... i avui em noto l'espatlla dreta més de l'habitual, però tot fantàsticament bé!
Endavant les atxes, que amb 3 kg menys, la cosa pinta bé de cara a les tris de l'estiu!!

El podòleg

Avui finalment ha arribat el dia. Avui tinc hora al podòleg. Porto més de dues setmanes sense córrer pràcticament. A veure què em diu. Espero que sigui una petita correcció de les plantilles i prou... a veure!!

I 17 km pujant al Castell

Avui, poques ganes, però pensant: no passa res, comences i després ja veuràs què passa. Així que m'he calçat les sabatilles, per cert, he de fer-ne una foto per veure l'evolució des de la foto de l'estrena... :-)

Un cop m'he calçat les sabatilles, cap al Castell!
Passeig Colom, Miramar, Pujada al Mirador de l'Alcalde, i Castell. La pujada ha estat forta, i pujava a ritmes de més de 8 minuts el km. Però un cop allà, molt millors les sensacions i la veritat és que és un goig entrenar allà a dalt. Una mica massa tard hi he anat, perquè les ombres ja eren ben fredes. He fet 4 voltes al circuit de 1.300m allà dalt, escoltant Queen, especialment m'ha motivat la cançó Breakthru
Una passada!
Finalment, kms fets AL SAC I BEN LLIGATS, i un parell de fotografies fetes, per poder compartir.
Bona tarda!

Avui, tornem a la realitat,a 14 km més al sac!

Molts dies, massa per a l'entrenament de la marató, tres, he hagut de parar, per raons familiars. Però ara tornem-hi. Si plego voldrà dir que abandono, i no m'agrada abandonar.
Pensava que seria més dur i ja he sortit a “trot cotxineru”, però un cop he arribat al fòrum, no em trobava tan malament, i he agafat més o menys mitjanes de 5.30, moltes parts les veia a 5.15. M’ha sortit, comptant semàfors i tot, 6.25, 5.46, 5.48, 5.40, 5.37, 5.48, 5.49, 5.30, 5.34, 5.29, 5.26, 5.26, 5.31, 5.38 (últim km de pujada).

Dia boníssim. Sol. Molt de vent i molts surfistes a la platja. La cinta del cabell m’ha permès escoltar prou bé la música fent que el vent afectés poc als auriculars. Avui m'han acompanyat el Greatest Hits III i Greatest Hits II de Queen. No tot era cantat per Freddy Mercury, hi havia moltes versions de diversos artistes que van fer en homenatge al cantant desaparegut. La seva música em dóna (des de fa molts anys) molta energia per a córrer.
Avui, corrent, he decidit parlar amb algú de corredors.cat a veure si podem muntar una biblioteca, perquè tinc moltíssims llibres de córrer que voldria compartir amb companys i companyes correcats. A veure si en parlo amb en meep!
Fins aviat!

I anem sumant!

Avui, entre mandra i poques ganes, no ha sortit tan malament! He plegat a les 2 de treballar, i a l'hora de dinar... TACATRÀS! 16.440m al sac!!

He començat sense gaires ganes, però després en veure que no anava tan malament, he passat per l'Hotel Vela i he arribat al Fòrum, he begut aigua de les fonts (sort de les fonts!), i tornada passant pel CNAB de nou... una bona tirada! Ara, de debò, em sento molt bé! El millor, la sensació de "deures fets" que ahir no vaig poder tenir.
I seguim!!

Una aturadeta en el camí...

Dilluns vaig tornar a la feina. La veritat és que s'està tan bé de vacances... Com cada dilluns, vaig recollir els nens del cole i els vaig portar a atletisme, i allà vaig intentar fer els 15 o 17 que tocaven. Se'm feia pesat, però de seguida vaig trobar companys "de viatge", amb els quals vaig fer alguns kms, i així se'm va passar volant fins al moment de fer els 13.300 que vaig acabar fent segons el meu rellotge. Els nens em reclamaven. S'havia acabat el seu entrenament, i els havia de portar a casa del pare, aquell dilluns havia d'anar així...

Sigui com sigui, feina gairebé feta, em poso un notable.
I ahir, feina amb tarda inclosa. Lenta treballant, i a l'hora d'anar a córrer em vaig sentir sense forces per encarar un entrenament, i em vaig quedar a dinar en mitja hora a la feina pensant que podria entrenar a la tarda. Res. Ni a la tarda ni al vespre. Vaig decidir no sentir-me culpable, de fet cada setmana em toca descansar 2 dies, i un d'ells podia ser ahir dimarts. O sigui, que avui tornarem a la càrrega, espero que amb més energia. I, si més no, hauré sortit.
Una aturadeta en el camí per remprendre la marxa!