Em sembla que tinc la síndrome del "pre-cursor" (jajaja). Em refereixo --segur que a molts us sona ;) -- a aquell que ha de fer una cursa i diu: "em fan mal els genolls", o "he tingut una grip aquesta setmana", o bé "no he pogut sortir a córrer perquè ..." es tracta d'esgrimir qualsevol raó per excusar-te si no acabes del tot bé. I, si et surt bé, així vols fer creure els altres que encara vals més, si "malgrat totes aquestes coses que t'han passat" tot et surt bé.Doncs sí, estic amb la síndrome "precursor". No he entrenat en tota la setmana: mal al bessó, un genoll que de cop em va fer mal... els nens al Liceu http://www.flickr.com/photos/evadonat/sets/72157624489032854/ ... Sí, tinc excuses... a milers.
Però com que és la meva primera triatló, no tinc cap barrera a trencar. Qualsevol temps estarà bé. Perquè de fet l'important és acabar-la amb ganes de fer-ne una altra. Espero no descuidar-me cap de les coses importants... i prou. I l'horitzó, per endavant, és, com quan feia dansa: anar a classes. Entrenar-me. M'encanta entrenar-me. Anar cada dia a la piscina, o córrer quan "encara no estan posats els carrers"... i suposo que quan entreni amb la bici fora d'anar i tornar a la feina trobaré també al·licients així. Les curses són l'excusa per continuar entrenant. I vull que sigui així. Gràcies a tots els qui m'heu ajudat a estar on estic ara, amb o sense síndrome "pre-cursora".
