FINISHER!

Ara he repassat que no vaig postejar RES sobre un dels grans esdeveniments de la meva vida dels darrers temps. Sóc FINISHER!

El 18 de juliol vaig fer la meva primera Triatló. Així, amb majúscula inicial, com un nom de pila. La senyora Triatló se'm va aparèixer fa molt de temps, però ningú no me l'havia presentat. I ara, aquesta senyora se m'ha presentat, però té tela, la senyora! Pot ser allò que sembla, allò que pot semblar, allò que un s'imagina que era i que pot no ser... i pot ser-ho TOT!

Amb això volia dir que se m'ha presentat la Triatló Sprint. És una distància assequible per a mi, en les condicions en què estava, i que encara estic. 750 metres nedant (pensava: total, quan vaig a nedar SEMPRE faig més metres que això!), 20 km amb bici (penses: si és pla, és anar fent... si et canses afluixes i ja està... :-)), i  5 Km corrent. Vaja, xupat tot per separat. I sumat, calculava que seria més o menys com una mitja marató, però més divertit, perquè vas canviant de prova. 

D'altra banda, tenia els bessons (sobretot el dret) molt tocats. No sé perquè, l'any passat vaig haver de parar d'entrenar per causa dels bessons, i aquest any m'ha tornat... igual he d'anar a mirar-me unes plantilles (però sempre m'ha fet molta ràbia això de les plantilles... segurament hauré de claudicar).

Vaig fer els 750(?) metres nedant. Sort del Sergio, que ens havia donat tants de consells sobre nedar (d'això en sap un güèf...) i les sensacions van ser molt bones. La transició per agafar la bici se'm va fer eterna: entre el tros que passes corrent (amb pedres i descalça... uf), i jo, que sóc molt leeenta per canviar-me. Que si et treus la sorra dels peus amb una tovallola, ara treus de la bossa el dorsal, que tot estigui al seu lloc. Posa't els mitjons, les sabatilles, els nusos de les sabatilles... ai, el casc! ai, les ulleres! ai! preparar la gorra per quan acabi la bici... i apa! agafar la bici i sortir de boxes. Un cop passes la ratlla, ja pots pujar a la bici.

I, una gran experiència m'estava esperant. La bici va ser una veritable passada. Vaig "disfrutar de lo lindo". Sempre m'ha agradat anar amb bici, però això ja va ser el màxim. Poder anar per una carretera SENSE COTXES a tope de les teves forces (sense entorpir, això sí, la meva bici no donava per tant...)... Increïble. M'anava passant tot déu. Jo només avançava a gent sense cap experiència que portava mountain bikes, però wenu, algo és algo... El moment que ho vaig passar una mica estrany va ser quan em va avançar un dels grups, perquè un dels ciclistes em va tocar amb la seva bici. Em va fer trontollar una mica (de fet, em van avançar per totes dues bandes alhora, em sentia ben estranya, com absorbida i després rebutjada pel grup). Però això va ser tot. Després el tram de córrer, això va ser el pitjor, perquè el bessó dret va estar com una pilota des del Km 1. Però vaig pensar: si camino o corro super lenta, a uns 7 o 8 min el Km, faria 1h45 minuts, ja m'estava bé. I vaig anar trampejant (així i tot em va sortir a uns 5.27 cada km, que per aquelles condicions no està gens malament!). I... FINISHER! 1 hora 38.

FINISHER en realitat vol dir BEGINNER, perquè comença una enganxamenta ben gran!

I tots els companys i companyes de corredors.cat, tot increïble. Companys de debò, ajuden en tot, i molts eren debutants, com jo!!

Em vaig sentir FELIÇ!!

I la Raig és una conseqüència d'aquesta enganxamenta feliç...