martes, 24 de agosto de 2010

Previs al Primer Triatló de la Dona Barcelona 2010




He anat avui amb la Pilar Hidalgo, el nostre company tonicosco de corredors.cat a comprovar que es podia nedar en el llac del parc de l'Espanya Industrial. I us he de dir que tant la Pilar com jo hem fet el circuit nedant wink2
Només hi ha un trosset on cobreix molt poquet, però així i tot es pot fer aquell tros fent crol. great El llac estarà una mica més ple del que estava avui, o sigui que segurament ni es tocarà amb la mà a terra en aquell trosset. 
Brut? No tant. Unes quantes fulles, i alguna cosa al fons, però RES A VEURE AMB QUALSEVOL PANTÀ on es fan triatlons. Cool
En definitiva, ha estat un plaer conèixer la Pilar Hidalgo, el toniscoso i els organitzadors, que hi estan posant tot el possible perquè funcioni. Sembla que LA PROVA DE NATACIÓ ES FARÀ. Sembla que es faran sortides de 30 dones cada 5 minuts, i anirà tot controlat pel xip. party
JO HO VEIG POSSIBLE. Si enganxa, li desitjo una llarga vida i moltes edicions a aquest primera Triatló de la Dona!!

sábado, 7 de agosto de 2010

Primer entrenament "EN SÈRIO" amb LA RAIG

A mig camí, abans de fer la tornada.

Avui, gràcies a l'Albert, a QuimG i Danistal he fet el primer entrenament "en sèrio" amb la Raig.  70 Kms mondos i lirondos!! Una passada. Fins a la Roca, no hem pujat a Parpers perquè portàvem ja un munt de kms, i per ser la primera vegada, valia més la pena quedar-se amb bones sensacions...
Què dir? Dues paraules: IN-CREÏBLE.
I LA RAIG s'ha portat de meravella. Quina màquina!! Estic encantada!! Gràcies, Alfons!
Màxima velocitat punta: 40,8
Mai imaginable!! Una passada.
Gràcies, gràcies, gràcies!! Sóc molt feliç.

martes, 3 de agosto de 2010

FINISHER!

Ara he repassat que no vaig postejar RES sobre un dels grans esdeveniments de la meva vida dels darrers temps. Sóc FINISHER!
El 18 de juliol vaig fer la meva primera Triatló. Així, amb majúscula inicial, com un nom de pila. La senyora Triatló se'm va aparèixer fa molt de temps, però ningú no me l'havia presentat. I ara, aquesta senyora se m'ha presentat, però té tela, la senyora! Pot ser allò que sembla, allò que pot semblar, allò que un s'imagina que era i que pot no ser... i pot ser-ho TOT!

Amb això volia dir que se m'ha presentat la Triatló Sprint. És una distància assequible per a mi, en les condicions en què estava, i que encara estic. 750 metres nedant (pensava: total, quan vaig a nedar SEMPRE faig més metres que això!), 20 km amb bici (penses: si és pla, és anar fent... si et canses afluixes i ja està... :-)), i  5 Km corrent. Vaja, xupat tot per separat. I sumat, calculava que seria més o menys com una mitja marató, però més divertit, perquè vas canviant de prova. 

D'altra banda, tenia els bessons (sobretot el dret) molt tocats. No sé perquè, l'any passat vaig haver de parar d'entrenar per causa dels bessons, i aquest any m'ha tornat... igual he d'anar a mirar-me unes plantilles (però sempre m'ha fet molta ràbia això de les plantilles... segurament hauré de claudicar).
Vaig fer els 750(?) metres nedant. Sort del Sergio, que ens havia donat tants de consells sobre nedar (d'això en sap un güèf...) i les sensacions van ser molt bones. La transició per agafar la bici se'm va fer eterna: entre el tros que passes corrent (amb pedres i descalça... uf), i jo, que sóc molt leeenta per canviar-me. Que si et treus la sorra dels peus amb una tovallola, ara treus de la bossa el dorsal, que tot estigui al seu lloc. Posa't els mitjons, les sabatilles, els nusos de les sabatilles... ai, el casc! ai, les ulleres! ai! preparar la gorra per quan acabi la bici... i apa! agafar la bici i sortir de boxes. Un cop passes la ratlla, ja pots pujar a la bici.
I, una gran experiència m'estava esperant. La bici va ser una veritable passada. Vaig "disfrutar de lo lindo". Sempre m'ha agradat anar amb bici, però això ja va ser el màxim. Poder anar per una carretera SENSE COTXES a tope de les teves forces (sense entorpir, això sí, la meva bici no donava per tant...)... Increïble. M'anava passant tot déu. Jo només avançava a gent sense cap experiència que portava mountain bikes, però wenu, algo és algo... El moment que ho vaig passar una mica estrany va ser quan em va avançar un dels grups, perquè un dels ciclistes em va tocar amb la seva bici. Em va fer trontollar una mica (de fet, em van avançar per totes dues bandes alhora, em sentia ben estranya, com absorbida i després rebutjada pel grup). Però això va ser tot. Després el tram de córrer, això va ser el pitjor, perquè el bessó dret va estar com una pilota des del Km 1. Però vaig pensar: si camino o corro super lenta, a uns 7 o 8 min el Km, faria 1h45 minuts, ja m'estava bé. I vaig anar trampejant (així i tot em va sortir a uns 5.27 cada km, que per aquelles condicions no està gens malament!). I... FINISHER! 1 hora 38.
FINISHER en realitat vol dir BEGINNER, perquè comença una enganxamenta ben gran!
I tots els companys i companyes de corredors.cat, tot increïble. Companys de debò, ajuden en tot, i molts eren debutants, com jo!!
Em vaig sentir FELIÇ!!
I la Raig és una conseqüència d'aquesta enganxamenta feliç...

Raig

 

Mai de la vida hauria ni imaginat que tindria una bicicleta de carretera. Es diu Raig. És negra, vermella i blanca.
Corre més que jo, i això és un gran repte. A sobre de la Raig em sento com devien sentir-se els amos de "Fúria", us en recordeu? Aquell cavall que era salvatge, però molt carinyós i fidel amb els seus.
Doncs a sobre de la Raig és com si anés a sobre de la Fúria. L'he de controlar, i farà el que jo li demanaré, però he de saber què li he de demanar, fins a on li puc demanar, i he de saber fins a on em podrà i em voldrà donar.
La Raig. 3 d'agost de 2010
Avui l'he estrenada, i al cap d'uns 30 minuts ja em sentia força còmoda a sobre de la Raig. Serem bones amigues!!