Ja queda molt poquet...

PER A LA MEVA PRIMERA TRIATLÓ!!
Em sembla que tinc la síndrome del "pre-cursor" (jajaja). Em refereixo --segur que a molts us sona ;) -- a aquell que ha de fer una cursa i diu: "em fan mal els genolls", o "he tingut una grip aquesta setmana", o bé "no he pogut sortir a córrer perquè ..." es tracta d'esgrimir qualsevol raó per excusar-te si no acabes del tot bé. I, si et surt bé, així vols fer creure els altres que encara vals més, si "malgrat totes aquestes coses que t'han passat" tot et surt bé.

Doncs sí, estic amb la síndrome "precursor". No he entrenat en tota la setmana: mal al bessó, un genoll que de cop em va fer mal... els nens al Liceu http://www.flickr.com/photos/evadonat/sets/72157624489032854/ ... Sí, tinc excuses... a milers.
Però com que és la meva primera triatló, no tinc cap barrera a trencar. Qualsevol temps estarà bé. Perquè de fet l'important és acabar-la amb ganes de fer-ne una altra. Espero no descuidar-me cap de les coses importants... i prou. I l'horitzó, per endavant, és, com quan feia dansa: anar a classes. Entrenar-me. M'encanta entrenar-me. Anar cada dia a la piscina, o córrer quan "encara no estan posats els carrers"... i suposo que quan entreni amb la bici fora d'anar i tornar a la feina trobaré també al·licients així. Les curses són l'excusa per continuar entrenant. I vull que sigui així. Gràcies a tots els qui m'heu ajudat a estar on estic ara, amb o sense síndrome "pre-cursora".

Gràcies!

Estic molt contenta, he recuperat la il·lusió que feia molt i molt de temps que no tenia, a nivell personal, a nivell intern. Entre corredors.cat, les meves amigues Alba, Maria, les del Facebook --especialment la Sarah, la Verity, la Lisa...-- i els nois també, tant de corredors.cat com de Facebook... estic feliç. Gràcies, Krlos, per rectificar-me un post d'aquest bloc... Això significa que t'interessa, que l'has llegit...
I què dir de l'entrenament d'ahir a la platja? Uns 1.500 metres de boia a boia... amb els amics Stone, Sergi, Marta, Lluis... Increïble.
Sóc molt feliç. Gràcies a tots. Gràcies a totes.

Comencem els canvis de ritme

Avui hem sortit amb l'Hèctor i ens ha anat bastant bé, ens hem quedat bastant contents. Gairebé 11 Km, i a un ritme, de vegades, prou bo.
L'important és sentir-nos, com deia el Domingo, que el ritme és "alegre". La setmana passada vam fer canvis de 30 segons, que ens agilitzen les cames, i demà segurament anirem a l'Oreneta a fer el circuit de 3 minuts amb pujada, per fer unes 8 o 10 pujades fortes. Demà, més.

Finalment m'he decidit a fer la meva primera triatló

Aquesta setmana, i gràcies als amics de www.corredors.cat , m'he decidit a apuntar-me a la meva primera triatló. Serà la triatló de la vila. Em feia dubtar si fer-ho la bicicleta que tinc, que no és de carretera, però un company correcat m'ha dit que ho fes igualment, amb la meva, i que passi el que déu vulgui. L'important, com deia ell, és acabar-la amb bones sensacions i tenir ganes de fer-ne una altra. I així m'he animat. Allá voooy!!
Això sí: dubtes mil. Però wenu, ja aniré fent... Encara no sé com es fa per deixar la bicicleta i les vambes... uff!!
I gràcies, Alba, per oferir-te a ajudar-me! Si em cal, de debò que t'ho diré!

L'entrenament d'aquest diumenge... anem entrant!!

Avui, diumenge, no m'ho pensava però he fet un entrenament en què si m'haguessin fet una foto de la cara hauria sortit somrient durnant tot l'entrenament. He sortit de Sarrià, he anat pel lateral de la Ronda de Dalt fins a la sortida del Túnel de la Rovira. He seguit el camí fins a Horta, plaça Eivissa, passeig Maragall, Mare de Déu de Montserrat, Plaça Sanllehy i CN Catalunya. 10.230 km. M'he trobat super bé. Hi ha hagut pujades, baixades, de tot (i he sabut pel Gamin que el Catalunya i casa meva estan a la mateixa alçada sobre el nivell del mar, o sigui que el que he baixat ho he pujat també!, una bona notícia!). Hi ha hagut moments que m'he sentit bastant lleugera, amb bones sensacions... Anem entrant!! A veure si aviat tinc el somriure de l'Alexandra Panayotou!
Ah, i després uns quants llargs a la piscina del CN Catalunya per desentumir.

Cursa de Can Mercader

Ja m'ho havia dit el meu amic Joaquín Gutiérrez fa mooolts anys: aquesta cursa té molt bon rotllo. La gent que l'organitza hi posa la pell. La seva dona, ahir, va estar tota la nit fent entrepans. I a part de donar una samarreta (taronja, per cert!), una poma, un plàtan, aigua, fanta... i jo que sé quantes coses més, hi ha molt bon ambient. M'he trobat amb els meus (nous) amics correcats, amb Diego García Pérez, (quant de temps feia que no parlàvem!!), i realment he comprovat el que deia el Joaquín. Molt bon ambient, i una cursa molt plana. M'he sumat a la barqueta que portava "Brujita", de sub 50, sense gaire confiança en mi mateixa, però l'he seguida fins al Km 6. A partir d'allà, com que anava esbufegant (després el meu Garmin m'ho ha confirmat, anava a més de 180...) i no em trobava còmoda, he baixat el ritme, i he fet la resta a 5.20, 5.22, 5.22 i 5.22. Es veu que sobre els 5.22 és un bon ritme per a mi!!
Molts amics i amigues correcats han fet mmp (millor marca personal), com l'Alba. Felicitats!
Una bona cursa!!

Gràcies, correcats per totes les fotos, entre elles aquesta! (a la foto amb Brujita, que porta el globus)

I per fi va arribar la Cursa del Corte Inglés!!

Sí, per fi va arribar la Cursa del Corte Inglés.
Estic molt contenta tot i que em sembla que he fet la pitjor marca de la meva vida. He après en primera persona allò que deia l'Arcadi: Córrer per ser feliç.
Només arribar m'he pogut fer la foto amb els meus companys correcats, (gràcies Kristina per la foto!), sóc la que va de groc a l'esquerra del Barni i a la vostra dreta... encara que per timidesa no m'he presentat gaire... He estat amb l'Alexandra Panayotou, que m'ha convidat a córrer amb ella i el Barni a ritme lent, si el meu objectiu no era fer marca. M'ha animat i m'ha fet canviar el xip. Quan hem entrat a dins del circuit tancat, he vist... la Rosa Catalán! Jolines, tenia moltes ganes de veure-la. M'ha dit que s'havia apuntat a la Marató de NY al novembre, tota una fita que admiro moltíssim!
I parlant parlant, han donat la sortida. He començat amb la Rosa, després he empalmat amb l'Alex i el Barni... fins que han cridat a l'Àlex perquè havien aturat el Barni per fer-se fotos amb ell al carrer Aragó. M'ha costat, amb la riada de gent que hi havia, aturar-me i he continuat (això sabem tots que pot passar), un cop tenia aquest ritme, amb aquest ritme he continuat. I mirant la gent, disfrutant, sense cap dolor, anaven passant els Km (només n'he vist 3: el 2, el 5 i el 10 --normalment estàs pendent de cada 1.000 per veure a quin ritme vas... avui res d'això!!). Anaven passant els minuts, passem per l'estadi olímpic (per cert, un tartà fantàstic!!), baixada, Km 10... i arribada! Molt bé.
Estic contenta d'haver fet aquesta cursa així!