I la vida continua... a tota marxa!!

Fa un bon temps que no hi poso res al bloc. Primer va ser per falta d'ànims i perquè el programa de marató es va veure estroncat per la inflamació al psoes ilíac.
Com diuen, quan una cosa es gira, cal veure quina altra se t'obre. Com que havia de fer molts estiraments vaig decidir que era hora de tornar al ioga. I com que l'Ashtanga és una tipus de ioga que m'encanta, doncs cap allà que m'hi vaig tirar de ple.
Resultat: més energia, una mica més de flexibilitat... i més alegria.

I com que d'això es tracta, ahir em vaig veure animada per ficar-me amb les "Bèsties pardes del mar" a fer Badalona - Montcada - Badalona. Bé, en realitat una part d'això. La travessia real és més de 5.000 m, però jo em vaig conformar amb fer 1h, que crec que aproximadament hauré fet 3.000 (i si non è vero, è ben trovato).
M'encanten les sortides al mar. I com deia el Jaume, estàs tan "anestesiat" amb l'aigua freda (tot i que portis neoprè), que no et fa mal res... i avui em noto l'espatlla dreta més de l'habitual, però tot fantàsticament bé!
Endavant les atxes, que amb 3 kg menys, la cosa pinta bé de cara a les tris de l'estiu!!

El podòleg

Avui finalment ha arribat el dia. Avui tinc hora al podòleg. Porto més de dues setmanes sense córrer pràcticament. A veure què em diu. Espero que sigui una petita correcció de les plantilles i prou... a veure!!

I 17 km pujant al Castell

Avui, poques ganes, però pensant: no passa res, comences i després ja veuràs què passa. Així que m'he calçat les sabatilles, per cert, he de fer-ne una foto per veure l'evolució des de la foto de l'estrena... :-)

Un cop m'he calçat les sabatilles, cap al Castell!
Passeig Colom, Miramar, Pujada al Mirador de l'Alcalde, i Castell. La pujada ha estat forta, i pujava a ritmes de més de 8 minuts el km. Però un cop allà, molt millors les sensacions i la veritat és que és un goig entrenar allà a dalt. Una mica massa tard hi he anat, perquè les ombres ja eren ben fredes. He fet 4 voltes al circuit de 1.300m allà dalt, escoltant Queen, especialment m'ha motivat la cançó Breakthru
Una passada!
Finalment, kms fets AL SAC I BEN LLIGATS, i un parell de fotografies fetes, per poder compartir.
Bona tarda!

Avui, tornem a la realitat,a 14 km més al sac!

Molts dies, massa per a l'entrenament de la marató, tres, he hagut de parar, per raons familiars. Però ara tornem-hi. Si plego voldrà dir que abandono, i no m'agrada abandonar.
Pensava que seria més dur i ja he sortit a “trot cotxineru”, però un cop he arribat al fòrum, no em trobava tan malament, i he agafat més o menys mitjanes de 5.30, moltes parts les veia a 5.15. M’ha sortit, comptant semàfors i tot, 6.25, 5.46, 5.48, 5.40, 5.37, 5.48, 5.49, 5.30, 5.34, 5.29, 5.26, 5.26, 5.31, 5.38 (últim km de pujada).

Dia boníssim. Sol. Molt de vent i molts surfistes a la platja. La cinta del cabell m’ha permès escoltar prou bé la música fent que el vent afectés poc als auriculars. Avui m'han acompanyat el Greatest Hits III i Greatest Hits II de Queen. No tot era cantat per Freddy Mercury, hi havia moltes versions de diversos artistes que van fer en homenatge al cantant desaparegut. La seva música em dóna (des de fa molts anys) molta energia per a córrer.
Avui, corrent, he decidit parlar amb algú de corredors.cat a veure si podem muntar una biblioteca, perquè tinc moltíssims llibres de córrer que voldria compartir amb companys i companyes correcats. A veure si en parlo amb en meep!
Fins aviat!

I anem sumant!

Avui, entre mandra i poques ganes, no ha sortit tan malament! He plegat a les 2 de treballar, i a l'hora de dinar... TACATRÀS! 16.440m al sac!!

He començat sense gaires ganes, però després en veure que no anava tan malament, he passat per l'Hotel Vela i he arribat al Fòrum, he begut aigua de les fonts (sort de les fonts!), i tornada passant pel CNAB de nou... una bona tirada! Ara, de debò, em sento molt bé! El millor, la sensació de "deures fets" que ahir no vaig poder tenir.
I seguim!!

Una aturadeta en el camí...

Dilluns vaig tornar a la feina. La veritat és que s'està tan bé de vacances... Com cada dilluns, vaig recollir els nens del cole i els vaig portar a atletisme, i allà vaig intentar fer els 15 o 17 que tocaven. Se'm feia pesat, però de seguida vaig trobar companys "de viatge", amb els quals vaig fer alguns kms, i així se'm va passar volant fins al moment de fer els 13.300 que vaig acabar fent segons el meu rellotge. Els nens em reclamaven. S'havia acabat el seu entrenament, i els havia de portar a casa del pare, aquell dilluns havia d'anar així...

Sigui com sigui, feina gairebé feta, em poso un notable.
I ahir, feina amb tarda inclosa. Lenta treballant, i a l'hora d'anar a córrer em vaig sentir sense forces per encarar un entrenament, i em vaig quedar a dinar en mitja hora a la feina pensant que podria entrenar a la tarda. Res. Ni a la tarda ni al vespre. Vaig decidir no sentir-me culpable, de fet cada setmana em toca descansar 2 dies, i un d'ells podia ser ahir dimarts. O sigui, que avui tornarem a la càrrega, espero que amb més energia. I, si més no, hauré sortit.
Una aturadeta en el camí per remprendre la marxa!

Dia especial a Sitges!

Avui, el dia d'avui, era tot un repte.
Hi havia l'aquatló de Sitges (200m nedant i 1 km corrent), i tocaven 22 km d'entrenament per a la marató. No sabia si ho podria fer tot.
De fet, a primera hora del matí (malament!) he hagut de preparar les bosses per anar a l'aquatló, l'entrenament, i per dormir a Sitges.
Massa cosa per deixar-ho tot per a última hora.

Havia de portar dos parells de sabatilles de córrer perquè l'experiència em diu que després de l'aquatló les sabatilles queden molles per dos o tres dies. Més tota la roba de natació i doble de córrer.Més la roba de vestir, cremes, solars, gorra, ulleres, cinta per al cabell, goma per fer-me la cua, música (important per fer els 22 km), vaselina... M'ha agafat una atabalamenta molt gran i he perdut moltíssim temps. Ai, si ho hagués fet ahir!
Total, que gràcies a tot el suport que he tingut he arribat quan faltava un minut per a la sortida!
Nerviosíssima, tret de sortida, i a l'aigua. No m'he vist capaç de tirar-m'hi de cap, no m'havia ni remullat prèviament, m'hi he tirat de peu, però totes han marxat. Però encara gràcies que he pogut sortir!
I la cursaa peu, remuntant molt, però no he passat a cap noia. M'ha servit d'electro-xoc per com havia començat el matí, i activar-me de cop. Quan ha acabat l'aquatló, començava el veritable repte del dia: els 22 km. He sortit corrent des del port d'Aiguadolç mateix, la singladura dels 22 km. Un dia espectacular. Quan portava uns 11 km he descobert una font en un parc, i he sigut en aquells moments la dona més feliç del món. Portava un gel per prendre en el km 12, i així me l'he pres amb aigua d'aquella font, que he aprofitat per tornar-hi a beure en el km 18. He estat força regular durant tot l'entrenament, tot i que sí, se m'ha fet llarg. Però ha anat tan bé, les sensacions tan bones, que m'emporto un bon regust de Sitges, que ve a donar-hi la volta a les sensacions que vaig tenir l'any passat a la mitja marató d'aquesta ciutat tan bonica.
Després, a dinar, migdiadeta i passeig a la tarda, amb posta de sol inclosa i una lluna resplendent. Un dia fantàstic.