miércoles, 11 de enero de 2012

Una aturadeta en el camí...

Dilluns vaig tornar a la feina. La veritat és que s'està tan bé de vacances... Com cada dilluns, vaig recollir els nens del cole i els vaig portar a atletisme, i allà vaig intentar fer els 15 o 17 que tocaven. Se'm feia pesat, però de seguida vaig trobar companys "de viatge", amb els quals vaig fer alguns kms, i així se'm va passar volant fins al moment de fer els 13.300 que vaig acabar fent segons el meu rellotge. Els nens em reclamaven. S'havia acabat el seu entrenament, i els havia de portar a casa del pare, aquell dilluns havia d'anar així...
Sigui com sigui, feina gairebé feta, em poso un notable.
I ahir, feina amb tarda inclosa. Lenta treballant, i a l'hora d'anar a córrer em vaig sentir sense forces per encarar un entrenament, i em vaig quedar a dinar en mitja hora a la feina pensant que podria entrenar a la tarda. Res. Ni a la tarda ni al vespre. Vaig decidir no sentir-me culpable, de fet cada setmana em toca descansar 2 dies, i un d'ells podia ser ahir dimarts. O sigui, que avui tornarem a la càrrega, espero que amb més energia. I, si més no, hauré sortit.
Una aturadeta en el camí per remprendre la marxa!

No hay comentarios:

Publicar un comentario