domingo, 12 de junio de 2011

La Triatló de Manresa se m'ha quedat fora del sac

Dissabte tenia la triatló de Manresa. Sprint. De les que m'agraden. Era la primera tri que feia amb els companys i companyes del CN Catalunya. Molta responsabilitat. Tanta que divendres no vaig fer ni un minut de classe de body pump (que normalment faig els divendres, i aquest divendres hauria tocat classe seguida d'una de spinning) per guardar-me energies per a la tri.
Aquesta setmana, l'Alfons m'havia dit que havia rebut les manetes petites, i dijous li vaig portar la bici perquè me les posés i em posés un compact per poder afrontar millor les pujades de la triatló de Manresa. Finalment no em va posar les manetes (per consell seu) en veure que no hi havia tanta diferència entre les grans i les petites, i em va convèncer que el que em fa falta és fer més hores a sobre de la Raig i fer-me a ella. I té raó. Sigui com sigui, dissabte al matí vaig recollir la bici amb el compact posat. Tota contenta i orgullosa per a la triatló!
Sense dinar (vaig dinar barretes energètiques pel camí) surto cap a Manresa, pensant que seria fàcil trobar això del Parc de l'Agulla. Res. Donant voltes pels entorns de Manresa i res de parc de l'agulla. Havia d'estar a prop de Sant Fruitós de Bages, i aquest poble el coneixia (creia) prou bé... Doncs res de res. Trobo una benzinera i li pregunto al senyor que cobrava si em savia explicar cap a on era això del Parc de l'Agulla. Vaig creure que seguia les seves indicacions però estava clar que no, perquè vaig enfilar l'autopista cap a Terrassa. Un cop me'n vaig adonar, no vaig poder sortir de l'autopista fins a Sant Vicenç de Castellet, amb el corresponent pagament de més de 3 euros (que el que em va saber més greu de tot és que no trobava el moneder, perquè en principi ho tenia tot endreçat per donar-ho al guardarroba de la triatló). En aquell moment sabia que ni volant hi arribaria per fer la sortida. Eren ja 3/4 de 4. Vaig sortir de l'autopista per Sant Vicenç, i vaig tornar cap a Manresa per la carretera que coneixia de tantes vegades d'haver-la agafat en els anys 80. Vaig pensar d'anar a la triatló almenys per poder animar els amics i amigues de corredors.cat i companys i companyes del CN Catalunya. I per poder explicar-los el que m'havia passat.
Com que el "gasoliner" em va dir que era a prop de Santpedor, vaig seguir les indicacions cap a Santpedor i aquesta vegada sí que ho vaig trobar.
Miro el rellotge: les 15:55.
Ple de cotxes mal aparcats pertot arreu.
Entro amb el cotxe, per si hi havia sort.
Veig entre unes reixes un llac preciós, amb molta gent nedant (encara escalfant), i encara més gent a fora, a l'arc de sortida. Un lloc idíl·lic per fer-hi una triatló. Les boies posades. I jo al cotxe i sense trobar aparcament.
Res d'aparcament.
Tiro marxa enrere (no podia sortir d'una altra manera), i decideixo marxar, enfilar cap a Terrassa, on l'Eloi faria el 3.000 del Campionat de Catalunya a les 19h. Aparco, m'ho penso una mica... i decideixo almenys aprofitar la bici amb el plat nou. Doncs endavant que hi falta gent! Una bona estona fent pujades i baixades amb la bici (només 17 kms, però els desnivells eren considerables) i vaig acabar ben cansada.
Al 3.000, a l'Eloi li va fer molta il·lusió que anés a veure'l, vaig comptar el ritme de cada 200, i el vaig anar animant. Rendeix com un campió!
I després cap a Barcelona, dutxa ràpida, i cap al Palau a veure l'Ernest en el fi de curs de Studio Isadora. Impressionant també.
Llàstima de la triatló. A veure si l'any que ve la puc fer. Realment el lloc convidava. 

3 comentarios:

  1. Balance final muy positivo, a seguir disfrutando y sembrando triunfos ;)

    ResponderEliminar
  2. Gracias Jesús! Ya ves que me voy a poner las pilas de verdad ahora!!

    ResponderEliminar
  3. Ostres Eva quina mala passada. Jo ho he somiat això d'arribar tard a una prova , de fet l'any passat a la Cursa de Montmeló em va estar a punt de passar el mateix. De tot s'aprent.

    ResponderEliminar