El podòleg

Avui finalment ha arribat el dia. Avui tinc hora al podòleg. Porto més de dues setmanes sense córrer pràcticament. A veure què em diu. Espero que sigui una petita correcció de les plantilles i prou... a veure!!

I 17 km pujant al Castell

Avui, poques ganes, però pensant: no passa res, comences i després ja veuràs què passa. Així que m'he calçat les sabatilles, per cert, he de fer-ne una foto per veure l'evolució des de la foto de l'estrena... :-)

Un cop m'he calçat les sabatilles, cap al Castell!
Passeig Colom, Miramar, Pujada al Mirador de l'Alcalde, i Castell. La pujada ha estat forta, i pujava a ritmes de més de 8 minuts el km. Però un cop allà, molt millors les sensacions i la veritat és que és un goig entrenar allà a dalt. Una mica massa tard hi he anat, perquè les ombres ja eren ben fredes. He fet 4 voltes al circuit de 1.300m allà dalt, escoltant Queen, especialment m'ha motivat la cançó Breakthru
Una passada!
Finalment, kms fets AL SAC I BEN LLIGATS, i un parell de fotografies fetes, per poder compartir.
Bona tarda!

Avui, tornem a la realitat,a 14 km més al sac!

Molts dies, massa per a l'entrenament de la marató, tres, he hagut de parar, per raons familiars. Però ara tornem-hi. Si plego voldrà dir que abandono, i no m'agrada abandonar.
Pensava que seria més dur i ja he sortit a “trot cotxineru”, però un cop he arribat al fòrum, no em trobava tan malament, i he agafat més o menys mitjanes de 5.30, moltes parts les veia a 5.15. M’ha sortit, comptant semàfors i tot, 6.25, 5.46, 5.48, 5.40, 5.37, 5.48, 5.49, 5.30, 5.34, 5.29, 5.26, 5.26, 5.31, 5.38 (últim km de pujada).

Dia boníssim. Sol. Molt de vent i molts surfistes a la platja. La cinta del cabell m’ha permès escoltar prou bé la música fent que el vent afectés poc als auriculars. Avui m'han acompanyat el Greatest Hits III i Greatest Hits II de Queen. No tot era cantat per Freddy Mercury, hi havia moltes versions de diversos artistes que van fer en homenatge al cantant desaparegut. La seva música em dóna (des de fa molts anys) molta energia per a córrer.
Avui, corrent, he decidit parlar amb algú de corredors.cat a veure si podem muntar una biblioteca, perquè tinc moltíssims llibres de córrer que voldria compartir amb companys i companyes correcats. A veure si en parlo amb en meep!
Fins aviat!

I anem sumant!

Avui, entre mandra i poques ganes, no ha sortit tan malament! He plegat a les 2 de treballar, i a l'hora de dinar... TACATRÀS! 16.440m al sac!!

He començat sense gaires ganes, però després en veure que no anava tan malament, he passat per l'Hotel Vela i he arribat al Fòrum, he begut aigua de les fonts (sort de les fonts!), i tornada passant pel CNAB de nou... una bona tirada! Ara, de debò, em sento molt bé! El millor, la sensació de "deures fets" que ahir no vaig poder tenir.
I seguim!!

Una aturadeta en el camí...

Dilluns vaig tornar a la feina. La veritat és que s'està tan bé de vacances... Com cada dilluns, vaig recollir els nens del cole i els vaig portar a atletisme, i allà vaig intentar fer els 15 o 17 que tocaven. Se'm feia pesat, però de seguida vaig trobar companys "de viatge", amb els quals vaig fer alguns kms, i així se'm va passar volant fins al moment de fer els 13.300 que vaig acabar fent segons el meu rellotge. Els nens em reclamaven. S'havia acabat el seu entrenament, i els havia de portar a casa del pare, aquell dilluns havia d'anar així...

Sigui com sigui, feina gairebé feta, em poso un notable.
I ahir, feina amb tarda inclosa. Lenta treballant, i a l'hora d'anar a córrer em vaig sentir sense forces per encarar un entrenament, i em vaig quedar a dinar en mitja hora a la feina pensant que podria entrenar a la tarda. Res. Ni a la tarda ni al vespre. Vaig decidir no sentir-me culpable, de fet cada setmana em toca descansar 2 dies, i un d'ells podia ser ahir dimarts. O sigui, que avui tornarem a la càrrega, espero que amb més energia. I, si més no, hauré sortit.
Una aturadeta en el camí per remprendre la marxa!

Dia especial a Sitges!

Avui, el dia d'avui, era tot un repte.
Hi havia l'aquatló de Sitges (200m nedant i 1 km corrent), i tocaven 22 km d'entrenament per a la marató. No sabia si ho podria fer tot.
De fet, a primera hora del matí (malament!) he hagut de preparar les bosses per anar a l'aquatló, l'entrenament, i per dormir a Sitges.
Massa cosa per deixar-ho tot per a última hora.

Havia de portar dos parells de sabatilles de córrer perquè l'experiència em diu que després de l'aquatló les sabatilles queden molles per dos o tres dies. Més tota la roba de natació i doble de córrer.Més la roba de vestir, cremes, solars, gorra, ulleres, cinta per al cabell, goma per fer-me la cua, música (important per fer els 22 km), vaselina... M'ha agafat una atabalamenta molt gran i he perdut moltíssim temps. Ai, si ho hagués fet ahir!
Total, que gràcies a tot el suport que he tingut he arribat quan faltava un minut per a la sortida!
Nerviosíssima, tret de sortida, i a l'aigua. No m'he vist capaç de tirar-m'hi de cap, no m'havia ni remullat prèviament, m'hi he tirat de peu, però totes han marxat. Però encara gràcies que he pogut sortir!
I la cursaa peu, remuntant molt, però no he passat a cap noia. M'ha servit d'electro-xoc per com havia començat el matí, i activar-me de cop. Quan ha acabat l'aquatló, començava el veritable repte del dia: els 22 km. He sortit corrent des del port d'Aiguadolç mateix, la singladura dels 22 km. Un dia espectacular. Quan portava uns 11 km he descobert una font en un parc, i he sigut en aquells moments la dona més feliç del món. Portava un gel per prendre en el km 12, i així me l'he pres amb aigua d'aquella font, que he aprofitat per tornar-hi a beure en el km 18. He estat força regular durant tot l'entrenament, tot i que sí, se m'ha fet llarg. Però ha anat tan bé, les sensacions tan bones, que m'emporto un bon regust de Sitges, que ve a donar-hi la volta a les sensacions que vaig tenir l'any passat a la mitja marató d'aquesta ciutat tan bonica.
Després, a dinar, migdiadeta i passeig a la tarda, amb posta de sol inclosa i una lluna resplendent. Un dia fantàstic.

Dia de Reis, un bon regal: descans!

Avui, descans. I ben merescut. Ahir va ser el quart dia d'entrenament de la setmana, i la veritat és que pensava que seria fluixet, però va anar molt bé finalment.

Vaig anar a les pistes universitàries a portar els nens, i de pas vaig entrenar allà també. El dia d'abans havia anat prou bé, amb 15 km i bones sensacions. Vaig haver de fer un entrenament una mica interruptus per raons de ser "mare cuidadora", però així i tot va anar molt bé.Quan pensava que tenia l'entrenament fracassat de tant parar i engegar, tot es va arreglar de cop. Vaig tornar a la pista, i sobre la gespa em vaig trobar el Rafa Nogueras i el Joan Pi, dos bons amics i millors atletes, i com qui no vol la cosa, vaig acabar fent 5 km rapidets rapidets amb ells! Anava rebufant, però és que era un ritme que abans podia fer amb tota normalitat. Ahir ho vaig fer. Amb tota normalitat no, però bastant bé, i em va fer agafar confiança. Si torno a entrenar a aquests ritmes em sentiré molt bé. I ells m'anaven dient: si vas parlant! No és res això per a tu!
Bones sensacions finals, i avui, premi de descans!! Demà l'aquatló de Sitges, i a veure si faig demà els 22 de tirada llarga o bé els faig diumenge.
Bon dia de Reis!