Orgullosa, sobretot dels meus fills

Ahir puc dir que va ser un dels millors dies de la meva vida. En un altre aspecte, va ser un dels més durs d'assumir, però la vida és així, te'n dóna una de cal i una de sorra. En aquest cas van ser moltes de bones, i només una de dura.

Vaig anar amb el meu fill gran (13) i la meva filla petita (9) a Vilanova i la Geltrú, on es disputava el campionat de Catalunya i el campionat d'Espanya d'Aigües obertes. Al matí feien el 10.000 metres i el 5.000 infantil. Vam arribar-hi sobre les 11.30 i vam veure arribar els primers homes del 10.000 i també les primeres dones.

Com que la competició era difícil de seguir, els nens es començaven a avorrir. I com que feia molta calor, vam agafar una barca amb pedals i un tobogan, que ens va fer passar-ho molt bé durant una hora sencera. Els nens es van divertir, van col·laborar entre ells, fins i tot una estona es van estirar a descansar... cosa inaudita!

Vam dinar una merescuda paella en el bar que hi havia en el mateix espigó on hi havia l'organització de l'esdeveniment. Una passada. Semblava Eivissa. Airet, sol, ombra, una amanida genial, i la paella boníssima, sobretot per la companyia. Un cop vam acabar de dinar van començar a arribar els amics, i els nens van anar per les roques de l'espigó, veient com un snorkelist agafava un pop (després en van ser 2, pel que diuen ells), esperant que arribés l'hora de començar la travessia. 

Cua llarga esperant les marcacions, però distreta perquè ens vam trobar molts amics i amigues.

Els nens, amb calma, esperant que comencés. Vam guardar les bosses a la zona del CN Vilanova, i ens vam encaminar cap a la zona de sortida. L'Eloi i l'Emma van anar cap a la zona on s'esperaven tots els familiars.

Estona de trobades, comentaris, coneixences, les 3 tongades prèvies d'homes a la sortida es van anar succeint. I a la quarta, quan ens vam encaminar cap a la boia on donaven la sortida, em trobo que a la meva esquerra l'Emma i l'Eloi em seguien, animant-me: Molta sort, mama!! Que vagi molt bé!! Els vaig donar les gràcies, això no té preu.

I finalment, arribo a la boia. Tret de sortida i endavant!! 2 voltes al circuit (un rectangle de 4 boies) de més de 1500 segur, però hi era per a tothom.

Al cap d'uns 200 metres ens vam quedar les que nedàvem més o menys igual, amb el sol de front, preciós, però costava molt de veure la boia. Es va fer llarg aquest tros, però superat! El tram curt aquesta boia i la següent va ser mogudet. Com podien ser totes les onades allà!! En un moment vaig notar la paella, que pujava pel meu coll i em vaig recordar dels amics que deien que havien vomitat en altamar. Però només va ser un momentet, la resta em vaig trobar força bé. Se'm va fer força llarg, i vaig adoptar un ritme molt còmode (potser massa), que vaig alterar en el moment que una de les nedadores que m'anava trobant tota l'estona em va agafar el peu, i llavors vaig decidir que a falta d'uns 500 metres ja era el moment d'apretar. I sí, llavors sí que vaig tenir la sensació d'apretar una mica més, que va durar fins al final. Hi havia una plataforma en el mar on hi havia jutges, i un cartell que deia "META". Cap allà que hi vam anar... Toco la "meta" amb la mà... passo per sota de la plataforma... i em trobo els meus fills esperant-me i felicitant-me. AIXÒ NO TÉ PREU!! Portaven 20 minuts esperant-me a l'arribada, per si de cas arribava abans...

Després vam tornar al "lounge", ens hi vam estirar, els nens també, escoltant música... era una tarda maquíssima. Vam veure com el sol anava baixant per sobre del mar, davant dels nostres ulls, per sobre del massís de entre Vilanova i Cubelles.

El lliurament de premis, fantàstic. Molts amics i totes les amigues amb premi.

Fins i tot hi va haver un podi on tots tres nois eren amics i cracks.Vaig fer bronze en la categoria, però un or al cor.

La part trista de fet no és tan trista. Simplement una lliçó. No podia esperar que tota la vida les coses estiguessin aturades, esperant un senyal. La gent continua la seva vida, i de fet no puc més que alegrar-me'n.

Ara no sé quina és la següent parada esportiva abans de la Baixada del Renaixement... doncs a crear-la!!

Missatges contradictoris

Avui, com cada dia, he rebut un newsletter d'una revista francesa per a dones (ho faig per tenir-me al dia de francès, si no les llengües es rovellen). Sobre el tema de les franceses i l'alimentació no sóc la persona més adient per parlar, però sigui com sigui, el titular d'avui deia:

"7 recettes ultra gourmandes au Nutella ® / Le grand jeu de la minceur : 5 000 euros de cadeaux à gagner"
(7 receptes ultra llamineres amb Nutella / El gran joc de l'aprimament: 5.000 euros en premis)
I aquestes fotos, una al costat de l'altra:

Sé que es tracta de dos temes diferents, però... han d'estar realment un al costat de l'altre? Un s'aprima menjant cremes de xocolata? No volen que ningú guanyi el premi? Realment cal un premi per aprimar-se? Realment cal que les franceses (en general) s'aprimin? És bo aprimar-se per aprimar-se? Cal un concurs? Es pot donar un pemi perquè la gent s'aprimi? Ja es veu que no és per salut, sinó que és per estètica... Cal incentivar aquestes pràctiques, i al costat posar receptes amb Nutella?
Quins missatges reben les persones? 

Es tracta d'una dieta saludable? Potencia la pràctica de l'activitat física? De menjar sa? O simplement atiborrar-se de nutella i després passar gana per intentar guanyar el concurs?

Benvinguda llum!

Una altra prova superada, bé, de fet dues proves superades aquest cap de setmana!
Aquest any per diverses raons no he pogut fer allò que hagués desitjar, que era nedar força i entrenar-me per al 5.000 final del triatló. No és prou tard per intentar-ho, i allà hi som.
Per això em vaig passar a la competició de marxa atlètica a la lliga de clubs de l'Universitari, cosa que he superat amb escreix, amb 2 proves de 5.000 metres marxa sense ser desqualificada. Realment trobo que és una prova difícil, que cal molta tècnica, i que si ho fas bé és un exercici cardiovascular de primer ordre. Ahir, doncs, segon 5.000 metres marxa de la lliga de clubs al sac!
I abans d'ahir, campionat de Catalunya màsters amb els companys i companyes del CN Vilanova, i molts d'altres amics de diferents clubs. 400 metres lliures al sac! I després 2 proves més: 50 metres lliures, amb marca personal (sé que no és una gran marca, però he millorat), i relleu divertidíssim amb les companyes del Vilanova, aprenc de totes elles a cada segon. Ah, i per més inri, encara vaig tornar a fer marca personal! 2 segons menys!! Ah, i amb xurra total: bronze en els 400 lliures! :-)
Ara, a continuar! Benvinguda primavera, caloreta, i sobretot, benvinguda llum!

I la vida continua... a tota marxa!!

Fa un bon temps que no hi poso res al bloc. Primer va ser per falta d'ànims i perquè el programa de marató es va veure estroncat per la inflamació al psoes ilíac.
Com diuen, quan una cosa es gira, cal veure quina altra se t'obre. Com que havia de fer molts estiraments vaig decidir que era hora de tornar al ioga. I com que l'Ashtanga és una tipus de ioga que m'encanta, doncs cap allà que m'hi vaig tirar de ple.
Resultat: més energia, una mica més de flexibilitat... i més alegria.

I com que d'això es tracta, ahir em vaig veure animada per ficar-me amb les "Bèsties pardes del mar" a fer Badalona - Montcada - Badalona. Bé, en realitat una part d'això. La travessia real és més de 5.000 m, però jo em vaig conformar amb fer 1h, que crec que aproximadament hauré fet 3.000 (i si non è vero, è ben trovato).
M'encanten les sortides al mar. I com deia el Jaume, estàs tan "anestesiat" amb l'aigua freda (tot i que portis neoprè), que no et fa mal res... i avui em noto l'espatlla dreta més de l'habitual, però tot fantàsticament bé!
Endavant les atxes, que amb 3 kg menys, la cosa pinta bé de cara a les tris de l'estiu!!

El podòleg

Avui finalment ha arribat el dia. Avui tinc hora al podòleg. Porto més de dues setmanes sense córrer pràcticament. A veure què em diu. Espero que sigui una petita correcció de les plantilles i prou... a veure!!

I 17 km pujant al Castell

Avui, poques ganes, però pensant: no passa res, comences i després ja veuràs què passa. Així que m'he calçat les sabatilles, per cert, he de fer-ne una foto per veure l'evolució des de la foto de l'estrena... :-)

Un cop m'he calçat les sabatilles, cap al Castell!
Passeig Colom, Miramar, Pujada al Mirador de l'Alcalde, i Castell. La pujada ha estat forta, i pujava a ritmes de més de 8 minuts el km. Però un cop allà, molt millors les sensacions i la veritat és que és un goig entrenar allà a dalt. Una mica massa tard hi he anat, perquè les ombres ja eren ben fredes. He fet 4 voltes al circuit de 1.300m allà dalt, escoltant Queen, especialment m'ha motivat la cançó Breakthru
Una passada!
Finalment, kms fets AL SAC I BEN LLIGATS, i un parell de fotografies fetes, per poder compartir.
Bona tarda!

Avui, tornem a la realitat,a 14 km més al sac!

Molts dies, massa per a l'entrenament de la marató, tres, he hagut de parar, per raons familiars. Però ara tornem-hi. Si plego voldrà dir que abandono, i no m'agrada abandonar.
Pensava que seria més dur i ja he sortit a “trot cotxineru”, però un cop he arribat al fòrum, no em trobava tan malament, i he agafat més o menys mitjanes de 5.30, moltes parts les veia a 5.15. M’ha sortit, comptant semàfors i tot, 6.25, 5.46, 5.48, 5.40, 5.37, 5.48, 5.49, 5.30, 5.34, 5.29, 5.26, 5.26, 5.31, 5.38 (últim km de pujada).

Dia boníssim. Sol. Molt de vent i molts surfistes a la platja. La cinta del cabell m’ha permès escoltar prou bé la música fent que el vent afectés poc als auriculars. Avui m'han acompanyat el Greatest Hits III i Greatest Hits II de Queen. No tot era cantat per Freddy Mercury, hi havia moltes versions de diversos artistes que van fer en homenatge al cantant desaparegut. La seva música em dóna (des de fa molts anys) molta energia per a córrer.
Avui, corrent, he decidit parlar amb algú de corredors.cat a veure si podem muntar una biblioteca, perquè tinc moltíssims llibres de córrer que voldria compartir amb companys i companyes correcats. A veure si en parlo amb en meep!
Fins aviat!