I avui, quart entrenament de base de la setmana!

Avui faré el quart entrenament de base de la setmana. 13 km.
La setmana passada, 11-13. Aquesta, 15-13, amb tirada llarga el cap de setmana, de 22 km i pujant. Cap mitja marató. Entrenament, sí.

Dimarts vaig fer 13 km, que se'm feien llargs encara. Però vaig optar per fer deu canvis de ritme, tipus fartlek, al circuit de cros de les pistes universitàries. Dimarts les companyes no venien, cosa que es nota, i tampoc no era qüestió d'anar cada cop més lenta i avorrir-me. Llavors vaig triar fer voltes en el sentit de les agulles del rellotge per variar i ajudar a equilibrar les cames, i en una de les rectes, desviar-me i anar-hi per darrere dels vestidors de rugbi, pujant per la muntanyeta ("cros"). Així, dels 420m aproximats del camp de rugbi, en feia uns 220 a ritmet guapo. Sempre ajuda "alegrar" les cames.
I ahir dimecres, com que ja estava més motivada, em van sortir millor els 15 km que tocaven, fent 20 voltes al circuit de cros "de baix", i unes quantes voltes per la pista principal. A poc a poc em vaig trobant millor. D'aquí a poc trobaré els 13 km curtíssims. Llàstima que la setmana que ve encara vaig de pujada... i ho trobaré tot una altra vegada molt llarg!
Però és així, què hi farem! Després hi haurà la recompensa. Sigui com sigui, les endorfines comencen a fer efecte i anímicament em trobo gairebé com un roure!

15 Km més al sac!

Avui és un d'aquells dies que entrenes perquè ho has de fer, perquè tens la marató en l'horitzó, i ha estat així, i he superat la prova.

He anat a les pistes universitàries intentant arribar a l'hora que hi van els meus companys i companyes. Nosaltres entrenàvem a les 9.15, però els nens a les 11. Així i tot, hem arribat a les 10, i encara he trobat a la colla. Com que em toca marató, toca rodar. Rodar, rodar i rodar. O sigui que he calibrat l'acceleròmetre, he trigat 5 km que estigués fet, i després n'he fet 10 km més. Els 10 últims els he fet a ritme "patateru", però no puc demanar gaire més, perquè des de la mitja marató de Sitges de l'any passat (gairebé un any des de llavors) que no corro tants kms seguits. Com que es tracta d'acumular, hem acumulat! Aquesta setmana toca uns 13-15 km per sessió, descansant 1 o 2 dies. Si no hi ha descans, un dels dos dies ha de ser de poca durada i/o poc ritme. Ja ho anirem veient, perquè entre festes i tot plegat la cosa està més complicada que de costum.
Encara després dels 15 km he fet 2 voltes més a la pista interior i 2 diagonals més, això sí, a més bon ritrmet! Endavant que allà hi anem!!

Avui, una mica de castell!

Avui pujaré al Castell de Montjuïc.

Vindrà la Jacky a entrenar, que ha baixat a Barcelona des de Girona i ens farem un bon entrenillo per allà dalt.
Com que no porto gps, en lloc de Kms, miraré els temps, que de fet és el que interessa si vull arribar a seguir els entrenaments que em feia el Domingo.
Els entrenaments del Domingo Catalán eren basats en el temps, i no en els kms. Es tractava de fer, per exemple 1.30h (quan ho pugui fer ho faré), i els canvis de ritme a dins del rodatge. Es tracta de fer canvis, no de sèries mirant el temps, però sí que es tracta d'anar "alegre", com deia ell. Les recuperacions no són tan lentes com a les sèries trotant, és més aviat un rodatge, i si pot ser progressiu, millor. Però ja ho veurem! De moment, completar la setmana segons 5 dies d'entrenament és el meu objectiu. Fa moltes setmanes que no entreno seguit, i ara és el que toca de cara a la marató.
Així que, Castell i endavant!!

I ja és de nit...

I ja és de nit.

Els dies d'hivern que desapareixen en la foscor. Entres de nit a treballar i en surts de nit també. Sort de l'entrenament a plena llum del dia i amb solet pel litoral. Avui he anat fins a la zona de banys del fòrum, he volgut veure si a l'hivern encara està oberta. No estaria malament un dia fer-hi un banyet després de la mitja hora que més o menys hi tinc des de la feina. I després, una altra mitja horeta fins a la feina de nou. No és mala idea! D'altra banda, potser fer el bany directament a la platja... Però es pot fer tot!Un dia una cosa, i un altre dia una altra cosa!
Bona... nit!

A veure com va avui!

Avui em sento cansada. M'hauria quedat al llit tot el matí
Ahir vaig sortir a l'òpera, i el meu marit s'hi va apuntar a darrera hora. Linda di Chamounix amb Juan Diego Flórez, Diana Damrau, Simon Orfila...

Va ser meravellós. Una cascada de sons i vivències que feien posar la pell de gallina gairebé des del primer moment fins a l'últim. Amb fotos de luxe incloses.
Total, que avui estic cansadíssima. Però toca fer un bon entrenament encara que sigui d'aquells de "farciment" simplement per anar acostumant cames al trot.
Espero que avui faci una mica menys de vent. Porto una cinta per a les orelles, i moltes ganes!

A partir d'aquí... endavant!

Prova superada! Avui he fet 13 km pel litoral barceloní. Avui he provat una novetat: sortir de la feina i tornar a la feina directament, aprofitant les dutxes infrautilitzades que hi ha. Fantàstic!
Moltíssim vent. Fred (suposo, perquè des de la Copa Nadal que no tinc fred). Vent. Molt vent. Sobretot d'anada cap al Fòrum.
Els auriculars tremolaven. No sentia la veu de les sopranos, i sí la veu de les inclemències naturals. Vent. Molt vent. Recordava en aquests moments quan el Domingo Catalán em deia que això "feia fort". Endavant. Vent, molt vent. I lluitar per guanyar-lo. I un cop arribo al Fòrum, de tornada, el vent d'esquena. Les sopranos se sentien perfectes, i el duetto de pescadors de "Les Pêcheurs de Perles" m'ha posat la pell de gallina. No sabia si era perquè feia fred, perquè em feia il·lusió preparar-me la marató, o si el duo era de calfred. Potser tot plegat.
Imagineu-vos aquesta música (exactament aquesta versió), amb el mar amb unes onades de dos metres.

Avui el mar estava preciós. Ple de surfistes, windsufristes i kitesurfistes, a més de ciclistes i corredor@s.
Simply wonderful. Demà, més. Potser tinc planàs!

Nou repte: la Zurich Marató Barcelona 2012

Qui m'anava a dir que faria propaganda en el meu bloc? Doncs sí, gràcies a tenir el pis assegurat a Zurich, m'ha tocat la inscripció gratuïta a la Marató de Barcelona. Quan vaig fer la sol·licitud, vaig pensar: si em toca és que l'he de fer. Si no em toca, no l'he de fer. I al dia següent rebo un email que porta per subjecte: Confirmación Inscripción Zurich Marató de Barcelona. Te confirmamos desde este momento que tu inscripción esta realizada correctamente. Primer no sabia si estar contenta o no... era un gran repte. Fa 19 anys que vaig córrer la Marató. En aquells temps jo tenia 25 anys, moltes ganes, temps, a Domingo Catalán com a entrenador... i no tenia tres coses que tinc ara: 19 anys més, 3 meravellosos fills i unes plantilles. Tinc els entrenaments del Domingo apuntats, i intentaré seguir aquell sistema: rodatges llargs, quilometratges suficients per aguantar-la amb garanties. Això significa fer canvis de ritmes sobre la marxa. I els entrenaments de l'Universitari, si puc seguir-los a més a més (la qualitat), alguna cosa faré. Igualment, li comentaré tot el treball al meu estimadíssim Joaquín, a veure què n'opina. Així doncs, comencem aquesta setmana, i ja toca posar-se les piles. Avui, entrenament al migdia, a l'hora de dinar, tornant a treballar a la tarda.