Ha arribat el gran dia. M'he llevat molt d'hora, abans de les 6, he estat llegint una estona fins que ha sonat el despertador,a les 6.50
He preparat totes les coses: neoprè, alforges, bici... i cap al carrer, cap a Badalona, que hi falta gent!
He trigat molt menys del que pensava: uns tres quarts d'hora, i he arribat molt d'hora. He vistel Pep i a la seva dona que se n'anaven (encara que no m'han vist a mi, suposo que no és fàcil reconèixer una persona quan va amb la bici, casc i tot això). Lligo la bici, i arriben el Ferran i el Xavi, amb el caiac a la baca del cotxe
I a poc a poc, han anat arribant companys i companyes. Hem estat més de trenta. M'ha fet molta il·lusió trobar el Jaume, l'Eli, la Marta, la Sònia, el Jaume... i tants d'altres, i conèixer perfi la Blanca!
Tots uns cracks. Els preparatius s'acceleren, banyadors, boies, neoprens... FOTO!
Comencem a nedar, el mar perfecte de temperatura. Les sensacions fresquetes, però no gelades.
Vaig molta estona amb el Carlos, a qui darrerament no podia ni seguir, estic contenta. Arribem al Pont del Petroli, més ràpid que mai, i travessar-lo dóna una sensació entre impressionant, irreal, de pel·lícula. Un cop passem el pont, trobem la Sònia i la Isabel, que ens estaven esperant.Quina il·lusió! Carlos decideix fer el circuit llarg, i la meva prudència em recomana tornar amb la Sònia i la Isabel. Ens entretenim a parlar, la Isabel surt. Tenia fred.
I amb la Sònia, la tornada ha estat un gran privilegi. Anàvem parlant, trobant els que ja venien de tornada del circuit llarg, la majoria es paraven a saludar, ha estat fantàstic!! Bé, alguns han passat sense dir res, amb els braços fent el molinet, amb una freqüència de braçades que feia por i tot!! Aquests són els que jo deia ahir que volien treballar-se la jerarquia natatòria. I tant si se l'han treballat!! I se l'han guanyada!
Al final decidim no aturar-nos més i anar directes cap a l'arribada, i com sempre el meu sentit de l'orientació em porta a un altre lloc, però 300 metres més enllà ja som a l'arribada.
Engrescadora retrobada, tots som guanyadors, tots hem fet allò que ens agrada: sentir el mar en les nostres mans, en les nostres oïdes, sentir les bombolles que surten del nas, el so del picar de peus, les onades,la sorra...
Mariner de Carlos amb forma de coca de llardons amb pinyons i ametlles.
Xerrada, salutacions, retrobades... i comiat!
Deslligo la bici, neoprè i altres estris a les alforges, i cap a casa! Una hora rodona, amb semàfors i pujades inclosos. Avui sí que he disfrutat dels entrenaments, Andreu. I aquesta tarda, a reposar-los. Gràcies. Gràcies a tots. Gràcies a Xavi i a Ferran per ser els creadors d'aquesta colla, i gràcies a la Isabel perquè gràcies al seu projecte solidari, avui hem estat moltíssims.
He preparat totes les coses: neoprè, alforges, bici... i cap al carrer, cap a Badalona, que hi falta gent!
He trigat molt menys del que pensava: uns tres quarts d'hora, i he arribat molt d'hora. He vistel Pep i a la seva dona que se n'anaven (encara que no m'han vist a mi, suposo que no és fàcil reconèixer una persona quan va amb la bici, casc i tot això). Lligo la bici, i arriben el Ferran i el Xavi, amb el caiac a la baca del cotxe
I a poc a poc, han anat arribant companys i companyes. Hem estat més de trenta. M'ha fet molta il·lusió trobar el Jaume, l'Eli, la Marta, la Sònia, el Jaume... i tants d'altres, i conèixer perfi la Blanca!
Tots uns cracks. Els preparatius s'acceleren, banyadors, boies, neoprens... FOTO!
Comencem a nedar, el mar perfecte de temperatura. Les sensacions fresquetes, però no gelades.
Vaig molta estona amb el Carlos, a qui darrerament no podia ni seguir, estic contenta. Arribem al Pont del Petroli, més ràpid que mai, i travessar-lo dóna una sensació entre impressionant, irreal, de pel·lícula. Un cop passem el pont, trobem la Sònia i la Isabel, que ens estaven esperant.Quina il·lusió! Carlos decideix fer el circuit llarg, i la meva prudència em recomana tornar amb la Sònia i la Isabel. Ens entretenim a parlar, la Isabel surt. Tenia fred.
I amb la Sònia, la tornada ha estat un gran privilegi. Anàvem parlant, trobant els que ja venien de tornada del circuit llarg, la majoria es paraven a saludar, ha estat fantàstic!! Bé, alguns han passat sense dir res, amb els braços fent el molinet, amb una freqüència de braçades que feia por i tot!! Aquests són els que jo deia ahir que volien treballar-se la jerarquia natatòria. I tant si se l'han treballat!! I se l'han guanyada!
Al final decidim no aturar-nos més i anar directes cap a l'arribada, i com sempre el meu sentit de l'orientació em porta a un altre lloc, però 300 metres més enllà ja som a l'arribada.
Engrescadora retrobada, tots som guanyadors, tots hem fet allò que ens agrada: sentir el mar en les nostres mans, en les nostres oïdes, sentir les bombolles que surten del nas, el so del picar de peus, les onades,la sorra...
Mariner de Carlos amb forma de coca de llardons amb pinyons i ametlles.
Xerrada, salutacions, retrobades... i comiat!
Deslligo la bici, neoprè i altres estris a les alforges, i cap a casa! Una hora rodona, amb semàfors i pujades inclosos. Avui sí que he disfrutat dels entrenaments, Andreu. I aquesta tarda, a reposar-los. Gràcies. Gràcies a tots. Gràcies a Xavi i a Ferran per ser els creadors d'aquesta colla, i gràcies a la Isabel perquè gràcies al seu projecte solidari, avui hem estat moltíssims.
No hay comentarios:
Publicar un comentario